Primer pla d'Adam Majó amb bigoti i parlant davant d'un micròfon
POLÍTICA

Adam Majó, l'alt càrrec d'ERC contra Sílvia Orriols que cobra 92.000 euros

Ha acusat l'alcaldessa de Ripoll de discriminació per complir la llei

De militant de l'esquerra independentista als anys durs de Terra Lliure a alt càrrec de la Generalitat amb un sou astronòmic. Aquest és el viatge polític d'Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Govern de Pere Aragonès. Aquesta setmana ha estat protagonista per la polèmica dels empadronaments als immigrants.

Adam Majó ha acusat l'alcaldessa Sílvia Orriols d'un possible cas de discriminació per esgotar els terminis d'inscripció dels nouvinguts. Les xarxes socials han esclatat en conèixer la trajectòria política de Majó, la seva formació acadèmica i el seu sou. "Activista, el negoci més lucratiu a Catalunya", es pot llegir.

Adam Majó percep un sou de 92.259 euros anuals (més de 7.000 al mes) per la seva tasca al capdavant del departament de drets humans. Des de la seva talaia lidera la resposta del Govern per forçar els ajuntaments a agilitzar els tràmits del padró. El seu obetiu no és altre que la guerra oberta contra Sílvia Orriols.

Ascens meteòric a la calor d'ERC

Adam Majó, nascut a Manresa el 1968, és llicenciat en Filologia Alemanya i té un Màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals. Ha treballat en el camp de la interpretació en alemany i en anglès, a la docència, l'hostaleria i Correus. Però ha estat la seva militància política la que ha portat al càrrec actual.

Va començar la seva militància política al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), braç polític de l'organització terrorista Terra Lliure. El 2007 va ser regidor de la CUP, càrrec que va abandonar el 2015 per passar-se a ERC. Després d'ocupar un càrrec al govern municipal de Manresa, el 2018 va entrar a formar part de l'estructura de la Generalitat.

Adam Majó sempre va reivindicar la seva militància a l'esquerra independentista i va defensar les posicions més radicals durant el Procés. El 2020, ja com a director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, va publicar un llibre sobre el feixisme del segle XXI. Després va ser nomenat director general de Promoció i Defensa dels Drets Humans.

La polèmica amb Sílvia Orriols

Tot va començar amb un article d'El Periódico acusant Sílvia Orriols de posar traves a l'empadronament dels immigrants. El Periódico va ser el tercer diari que més diners públics va rebre l'any passat del Govern de Pere Aragonès. La seva denúncia va motivar que el departament d'Adam Majó i la Síndica de Greuges sortissin en tromba contra Orriols.

La llei obliga els ajuntaments a empadronar tots els immigrants, i dóna un termini de tres mesos. L'ajuntament de Ripoll està esgotant els terminis. Cosa que no només s'ajusta a la legalitat, sinó que també fan des de fa anys una cinquantena d'ajuntaments governats per PSC, ERC, Junts i Comuns, entre d'altres.

L'obsessió contra Aliança Catalana i Sílvia Orriols ha portat la premsa subvencionada i els càrrecs ben pagats del Govern a carregar contra l'alcaldessa de Ripoll per complir la llei. Fins i tot el Govern espanyol ha acabat demanant explicacions a l'alcaldessa. ¿Algú demanarà explicacions a Eduació i Salut per haver ofert serveis públics a immigrants sense empadronar, com recull l'article d'El Periódico ?

➡️ Política

Més notícies: