
Les emotives paraules de Robert de Luxemburg després de la mort del seu fill Frederic
El príncep Frederic, de tan sols 22 anys, patia una malaltia mitocondrial incurable que li va ser diagnosticada a l'adolescència
La família reial de Luxemburg travessa un moment de profund dolor. El príncep Robert de Luxemburg ha perdut el seu fill menor, Frederic, als 22 anys. La seva defunció ha estat confirmada a través d'un comunicat oficial.
El jove patia una malaltia mitocondrial relacionada amb el gen POLG. Va ser diagnosticat als 14 anys, quan els símptomes es van fer més evidents. Des d'aleshores, el seu estat de salut es va anar deteriorant progressivament.

Un diagnòstic tardà i una lluita incansable de Frederic de Luxemburg
La malaltia mitocondrial POLG és un trastorn genètic sense cura. Afecta el funcionament de les cèl·lules, privant-les d'energia. Amb el temps, causa errors en múltiples òrgans, debilitant a qui la pateixen.
En el cas de Frederic de Luxemburg, els primers signes van ser difícils d'identificar. Els seus símptomes eren variats i van tardar a obtenir un diagnòstic clar. No va ser fins a l'adolescència quan els metges van aconseguir posar-li nom a la seva malaltia.

Malgrat les dificultats, Frederic va convertir la seva malaltia en una causa. Va crear la Fundació POLG amb l'objectiu d'impulsar la investigació d'aquest trastorn. La seva família també va parlar en diverses ocasions sobre la necessitat de visibilitzar les malalties rares.
El jove va treballar incansablement per sensibilitzar sobre la seva condició. El seu compromís el va portar a ser un referent dins de la comunitat mèdica que estudia aquest tipus de malalties.
Les emotives paraules de comiat de Robert de Luxemburg al seu fill, Frederic
En els últims dies de la seva vida, el jove va voler acomiadar-se de la seva família. Segons el seu pare, Frederic va deixar missatges especials per a cadascun dels seus éssers estimats. “Algunes amables, algunes sàvies, algunes instructives al més pur estil Frederic”, va relatar el príncep Robert.
Fins i tot en els seus moments finals, Frederic va mantenir el seu sentit de l'humor. Els seus pares van explicar que abans de marxar, va voler regalar-los un últim somriure. “Fins i tot en els seus últims moments, el seu humor i la seva compassió sense límits el van obligar a deixar-nos amb una última rialla… per animar-nos a tots”, van confessar.
Però va ser la seva conversa final amb el seu pare la que més va commoure, ja que Frederic li va fer una pregunta que va deixar una empremta inesborrable: “Papa, estàs orgullós de mi?”. La resposta del seu pare va ser contundent. Va assegurar que sempre l'havia considerat el seu “superheroi”.
No hi ha dubte que Frederic no serà recordat només pel seu llinatge. La seva lluita incansable i la seva fortalesa davant l'adversitat van marcar el seu llegat. La seva fundació continuarà treballant en honor a la seva causa, impulsant la investigació de la seva malaltia.
La seva història és un reflex de valentia i amor per la vida. Les seves paraules de comiat, plenes d'afecte i humor, quedaran en la memòria de la seva família. I el seu llegat continuarà inspirant a qui lluiten contra malalties rares.
Més notícies: