
El secret de les pensions que ningú s'atreveix a revelar: males notícies en el futur
Els futurs jubilats es preparen per al que està per arribar, on es preveu un augment de l'edat de jubilació
Tots confiem que algun dia, després d'anys de feina, arribarà la merescuda jubilació. És un dret que sentim assegurat, una cosa que es dona per fet. Però ningú no és capaç de garantir què passarà d'aquí a uns anys en aquest àmbit.
El que pocs s'atreveixen a dir en veu alta és que el model actual està en perill. I els senyals són cada cop més clares.
El problema no és nou, però comença a ser urgent. Espanya s'enfronta a una realitat demogràfica preocupant: hi ha cada cop més persones grans i menys joves treballant. Aquesta simple equació amenaça de trencar l'equilibri del sistema de pensions.

Molts prefereixen mirar cap a una altra banda. Però experts com l'economista Gonzalo Bernardos adverteixen que estem arribant a un punt sense retorn.
Un problema amb les pensions
Segons dades recents de la Seguretat Social, el 2025 la despesa mensual en pensions ja ha arribat als 13.500 milions d'euros. Aquesta xifra representa el doble del que es gastava fa tot just quinze anys. I segueix pujant.
Qui ho viu de prop ho nota cada mes. Hi ha pares i avis jubilats cobrant pensions altes mentre els seus fills amb sous baixos amb prou feines arriben a final de mes.
La generació del 'baby boom', que ara comença a jubilar-se, suposa un repte enorme. Les seves pensions són més altes, la seva esperança de vida és més gran i, en molts casos, han cotitzat menys anys dels que passaran cobrant. El sistema, simplement, no ho pot suportar.
El dèficit estructural del sistema ronda els 65.000 milions d'euros a l'any, segons Bernardos. No es tracta d'un petit desajust, sinó d'una bretxa cada cop més difícil de tancar. I les solucions fàcils s'han esgotat.
Pujar les cotitzacions als treballadors no sembla viable. I els joves ja tenen sous baixos i no se'ls pot exigir més. Reduir les pensions actuals tampoc seria just amb qui ha contribuït durant dècades.

Llavors, què queda? Només una sortida: retardar l'edat de jubilació. Dinamarca ja ha marcat el camí. El seu Parlament ha aprovat que, a partir del 2040, l'edat mínima de retirada serà de 70 anys.
Un canvi radical, però necessari. Fins i tot han eliminat les pensions vitalícies dels polítics per donar exemple. En paraules de l'economista, Espanya haurà de prendre decisions similars abans que sigui massa tard.
Prendre decisions de seguida
El Banc d'Espanya coincideix en aquesta preocupació. Les seves projeccions indiquen que, si no es prenen mesures, la despesa en pensions superarà el 16% del PIB el 2050. I el debat ja no és si caldrà reformar, sinó quan i com fer-ho.
Amb tot això, és evident que el sistema de pensions a Espanya és generós, però insostenible a llarg termini. Si no s'ajusta, el risc de col·lapse és real. La jubilació als 70 anys, que avui sona lluny, pot convertir-se en norma molt abans del que imaginem
Més notícies: