Les paraules d'Alessandro Lequio sobre Terelu que fan esclatar Alejandra Rubio

El plató de 'Vamos a ver' ha estat l'escenari d'un tens intercanvi de declaracions entre Alessandro Lequio i Alejandra Rubio. El col·laborador ha qüestionat amb duresa la capacitat física de Terelu Campos per afrontar 'Supervivientes', però també la justificació que aquesta ha donat sobre el seu estat de salut.

Alessandro Lequio ha estat especialment crític en assenyalar que Terelu Campos "no està acostumada a fer res", ja que, segons ell, a casa seva compta amb servei "constantment".  A més, ha relatat una anècdota en què assegurava haver vist una secretària seguint-la "a tot arreu amb el cendrer a la mà".

Més enllà de la seva vida quotidiana, Alessandro Lequio també ha posat en dubte el seu desenvolupament a 'Supervivientes'. Ha destacat que se sent "més còmoda" amb els concursants que la "idolatrin" i evitant l'enfrontament amb aquells que li porten la contrària, com Pelayo. "Em sembla que hi ha una prudència excessiva amb Terelu per part dels concursants i de l'organització, això d'aixecar el ditet i creure's una mica per sobre dels altres és típic d'ella", sentencià.

Davant aquestes paraules, Carmen Borrego ha respost taxativa: "Les llegendes urbanes han d'acabar, això del cendrer s'ha dit i no és cert. Ja et dic jo a tu que no ha presenciat això". A més, ha reptat Alessandro Lequio a mantenir el mateix to quan elles estan presents al plató: "Quan estem aquí ho podria fer igual, perquè li contestaríem".

Per la seva banda, Alejandra Rubio ha manifestat que encara que el tracte entre ells és "cordial", ha notat un "canvi d'actitud" en Alessandro Lequio que ara li fa replantejar-se moltes coses: "Al final, surt a la llum el que és". "Que digui que la meva mare no ha fet res quan tu tampoc, al final parla qui menys ha de parlar, noi, això és així, sembla que aquest món és així, qui més ha de callar és qui més parla", sentenciava.

"La meva mare sí que viu amb una persona perquè no li agrada viure sola, però la meva mare és qui fa el menjar, ens el fa a tots. Està allà sense parar dia i nit, que parlis d'una persona en el seu àmbit privat sense conèixer-la de res, deixa molt a desitjar. No em valen de res les teves paraules", sentenciava.