Mor el periodista José Ángel de la Casa, la mítica veu del futbol de RTVE

José Ángel de la Casa, figura inoblidable del periodisme esportiu i referent absolut de RTVE, ha mort aquest matí a Madrid als 74 anys, després de ser ingressat ahir a la nit a l'Hospital Puerta de Hierro. Amb la seva partida s'apaga no només una veu, sinó un estil, una manera d'explicar l'esport que va marcar generacions senceres.

Natural de Los Cerralbos (Toledo), José Ángel de la Casa va deixar empremta durant més de tres dècades com a narrador dels grans esdeveniments esportius que van vibrar a la pantalla pública. El seu to calmat, temprança i la seva precisió van construir un segell personal que el va convertir en la banda sonora d'alguns dels moments més memorables de l'esport espanyol. La seva veu, que va començar a debilitar-se amb l'aparició del Parkinson el 2004, continua ressonant en la memòria col·lectiva.

La seva carrera a RTVE va començar el 1977 amb una narració dels Campionats d'Espanya d'atletisme  en pista coberta. Des de llavors, la seva veu va acompanyar més de 2.000 retransmissions, incloent-hi sis Copes del Món i altres tants Jocs Olímpics. Des de la medalla d'or de Fermín Cacho a Barcelona 92 fins a la màgica nit de Butragueño a Querétaro, passant per gols llegendaris com el de Koeman o el de Mijatovic.

A més de narrador,  va ser director de 'Estudio Estadio' i guardonat amb el Premi Ondas.  Però també va ser un somiador que es va quedar amb dues il·lusions sense complir: "M'hauria agradat presentar un telenotícies i jugar almenys un minut amb la samarreta de la selecció espanyola", va confessar en la seva última entrevista, concedida al desembre de 2023.

La passió pel periodisme també la va transmetre als seus fills. Juanma, el gran, és narrador a Movistar+ i cobreix partits de Segona Divisió i internacionals.  Javi, el petit, forma part del departament de premsa del Reial Madrid femení.

Durant els últims anys,  José Ángel de la Casa va viure entre el seu poble natal i a la casa dels seus fills a Madrid, enfrontant-se amb enteresa al Parkinson.  Va saber detectar els primers símptomes a l'Eurocopa de 2004, quan un tremolor a la mà li va recordar el procés que va viure el seu propi pare. Des de llavors, va convertir la seva experiència en un acte de visibilitat i lluita, valint-se de l'esport, especialment del golf, i de la música com les seves formes de teràpia vocal.