La confessió de Matías Prats sobre el seu primer dia com a presentador a TVE

Matías Prats ha reflexionat recentment sobre la seva extensa trajectòria en el periodisme, que ja suma cinc dècades. En una entrevista a 'laSexta Xplica', el presentador d'Antena 3 Noticias va mostrar una faceta més personal i emotiva. Matías Prats ha deixat clar el valor que concedeix al pas del temps i a l'evolució professional que ha viscut.

Amb un toc d'humor, Matías Prats va rememorar la seva joventut i com ha canviat la seva aparença al llarg dels anys. "Només cal fer una ullada a algunes de les fotos amb què hem acompanyat l'informatiu del migdia, un s'adona de l'evolució, almenys pel que fa a l'estètica[riures]", deia.

A més, va reconèixer que aquell jove que va començar amb emissions en blanc i negre ha donat pas a "un senyor força madur que s'està enfrontant probablement als seus últims anys de professional". Tot i els seus més de 50 anys a l'ofici, el comunicador no pensa retirar-se encara: "No ho vull donar per segur perquè estem molt a gust, estem bé i la direcció ens continua donant suport".

Matías Prats també va recordar el primer contacte que va tenir amb la televisió: "Corria 1975, era un mes de maig com aquest i jo entro a TVE de becari. Hauria d'haver trigat més a poder accedir a la possibilitat de sortir en pantalla, però me la van donar i allà em vaig trobar Victoria Prego, Joaquín Arozamena i Isabel Tenaille. Va ser nefast, era molt dolent".

"No tenia experiència, no tenia control, estava nerviós i balbucejant. La fortuna és que no em va veure cap cap i vaig poder continuar", comentava entre riures.

Mirant cap al futur, Matías Prats va insistir en la necessitat d'obrir-se tant a l'experiència dels veterans com a la frescor que aporten les noves generacions. "Cal escoltar les persones grans que saben molt, però també els més joves perquè ells aporten novetat", sentenciava.

Per concloure, el periodista va voler donar les gràcies a qui han acompanyat la seva trajectòria. "Cal saber com d'importants són a la teva carrera els equips, les persones que t'envolten, perquè sense ells és impossible que puguis arribar a l'altre costat de la càmera. No sabem qui hi ha a l'altre costat, però pel que es veu, durant aquests anys hi ha hagut gent que m'ha rebut a les seves hores amb confiança i també amb una mica d'afecte", concloïa.