La confessió entre llàgrimes de Sandra Barneda després de la mort del seu nebot als 20 anys

L'estrena de 'Universo Calleja' a Telecinco va portar un grup de famosos a emprendre un viatge inoblidable per Nepal. Entre els participants hi havia Carlos Latre, Ágatha Ruiz de la Prada, Antonio Orozco i Sandra Barneda. Per a alguns, l'aventura va representar un desafiament físic, però, per a altres, com Sandra Barneda, es va convertir en una experiència profundament emocional.

Durant el trajecte, la presentadora va compartir un dur episodi de la seva vida amb Jesús Calleja. Encara que va acceptar la invitació a 'Universo Calleja' en un moment de plenitud, tot va canviar sobtadament en qüestió de dies. "Quan em vas trucar estava esplèndida, però, 20 dies més tard, va succeir una tragèdia a la meva família. El meu nebot Neo mor amb 20 anys", va revelar Sandra Barneda, commovent a tots amb el seu testimoni.

La pèrdua del seu nebot la va fer dubtar sobre si havia de seguir endavant amb el viatge perquè amb prou feines havia tingut temps per assimilar el cop. "Qualsevol pèrdua és una hòstia bèstia, però que sigui d'una persona de 20 anys és molt complicat", va expressar amb la veu entretallada. Visiblement afectada, no va poder evitar ensorrar-se en reconèixer la magnitud del dolor: "Crec que és la hòstia més gran de la meva vida".

Sandra Barneda també va reflexionar sobre com desitjava afrontar aquesta difícil situació: "Sé que no puc comparar el meu cas amb el de perdre un fill. Viuré amb una ferida, però no vull viure des de la ferida".

"El més fort és que la vida continua. Assimilar això, assimilar la pèrdua d'una persona que tenia tota la seva vida per davant, cal parlar-ne", afegia entre llàgrimes Sandra Barneda. Jesús Calleja, commogut pel seu relat a 'Universo Calleja', no va dubtar a mostrar-li el seu suport: "És tan dolorós veure't així".

L'aventurer de 'Universo Calleja', a més, va compartir la seva pròpia vivència després de la pèrdua del seu germà a causa d'una malaltia fulminant. Per a ell, viatjar a Nepal amb la seva família va ser una manera d'afrontar el dol de manera diferent: "Va ser radical i injust. No acabes de comprendre-ho. Per a la meva família i per a mi va ser molt sanador viure el dolor aquí.  Jo no volia estar allà vivint quan algú se'n va. Crec que ho fem malament, ho fem molt dolorós".