Andrea Duro ('La Favorita'): 'Quan vaig veure entrar Verónica Sánchez gairebé em desmaio'

Telecinco ha estrenat en la nit de dilluns  'La Favorita 1922',  la seva nova sèrie d'època protagonitzada per Verónica Sánchez. Aquesta ficció, que també compta amb Andrea Duro en el repartiment, compta amb dues dones decidides a deixar enrere un passat perillós i amenaçador. El punt de partida de la sèrie és quan troben una oportunitat per donar un gir a les seves vides: obrir un preuat restaurant al Madrid dels anys 20.

Parlem amb Andrea Duro que es posa en el paper d'Ana Ferrer, la cap de sala del restaurant. L'actriu ens explica tots els secrets del rodatge de 'La Favorita 1922'.

Qui és el teu personatge a 'La Favorita 1922'?

El meu personatge és Ana Ferrer, que és la cap de sala del restaurant. Tinc una mica la sensació que arriba de Barcelona fugint dels prejudicis, perquè és una dona molt avançada a la seva època, fora de tot convencionalisme que hi havia, d'aquesta cosa que les dones no podien tenir molts somnis i oportunitats. Crec que surt de Barcelona fugint d'això i arriba a Madrid amb l'esperança que li ven Elena, d'estar en un projecte liderat per dones, creat per elles.

Al principi li costa una mica confiar perquè està tot molt desmantellat, però un cop decideix quedar-se, es queda amb totes les conseqüències. Crec que troba una llar, una família amb el grup de noies. Crec que l'Ana també és una dona amb les idees molt clares, amb tot el que vol, amb tot el que no, i li van passant coses que li van trencant amb aquestes creences sobre si mateixa. Viu coses molt boniques a la sèrie i es va sorprenent, canviant i evolucionant moltíssim.

Què caracteritza el teu personatge de la resta?

Ana és una dona molt més avançada fins i tot que la resta. Té unes idees bastant diferents i la ment molt més oberta. Ve de França, d'haver estat allà molt de temps. Crec que la cultura francesa per aquell temps era una mica més avançada que nosaltres. Però crec que es sorprèn perquè no se li escapa res, sap perfectament el que la gent pot opinar d'ella, per on va, quin és el subtext del que estàs dient i sap reaccionar.

És un personatge molt intel·ligent que m'encanta. Hi ha alguna cosa que em tornava boja del personatge que era tenir ironia quan cal, que és una cosa que compartia amb ella. Em fa moltíssima il·lusió, estic com si això fos l'estrena de 'Física o química'. Ho visc com ho vivia per aquell temps, com si fos el meu primer projecte.

Què va ser el que més et va agradar de 'La Favorita 1922' quan et va arribar el projecte?

Crec que van ser moltíssimes coses. Em va fer molta il·lusió que fos per a Bambú, perquè l'últim que vaig fer amb ells va ser 'Velvet Collection', que ho havíem passat increïble. Estava molt contenta amb la productora, amb la sèrie i amb el que ells fan, com tracten comèdia, el romanç, el drama i el suspens. Després també em vaig trobar amb Josep Cister, el productor executiu, que estava a 'Física o química', va ser una de les persones que també em va triar i això també em va fer especial il·lusió.

D'altra banda, quan vaig llegir com el desenvolupament de la sèrie, del personatge i els primers guions em va semblar que tenia tot el que podia tenir una sèrie perquè pugui agradar a l'espectador. Però també em va agradar la comèdia, que ja es deixava no molt entreveure en els textos, però crec que nosaltres li hem tret molt més suc. Al primer capítol no es pot veure perquè comença amb una situació molt dramàtica, però, a meitat del capítol, quan ja apareixen les noies, comences una mica com a veure alguna pinzellada del que serà. Ja veureu que la sèrie guanya en comèdia en situacions molt tenses, que nosaltres les hem portat a destensar, a donar-li aquest canvi.

És una gran novetat que en una sèrie d'època s'hagi portat a la comèdia…

Crec que ara s'està donant com un canvi molt naturalista, on les situacions ja porten la comèdia. Està passant molt amb les èpoques. Vaig veure fa poc 'La vida breve' de Movistar Plus+, que em va semblar fantàstica el que fan, el treball dels actors i aquesta època, portar-la a una cosa més col·loquial, més d'ara, més tranquil·la. A 'La Favorita 1922' és diferent, perquè mantenim època, però sense donar-li tot això.

Com ha estat transportar-te a aquests anys 20 gràcies a tota l'ambientació?

Amb el que més em veuràs és amb el vestit d'oficial del restaurant, de cap de sala perquè em fa molt diferent. Quan acabem de rodar aquest vestit havia tingut dos o tres canvis. Aquest vestit té vida pròpia perquè és que me l'he posat tant tant, que crec que jo sortia i el vestit podria continuar. Ha estat espectacular, perquè he fet molta època en la meva carrera, m'encanta fer-la, però als anys 20 encara no havia arribat.

Va ser molt divertit, al principi una mica xocant amb el tall de cabell tan radical, el canvi de color, que és més pèl-roig, però estem al servei del personatge, del que requereixi i també ha estat molt guai. El nostre cap de vestuari va haver d'adaptar el tall de l'època també a la meva forma de cos, perquè, no sé si per l'esquena o el que sigui, no em quedava molt bé que tot fos tan llis.

Ha estat una passada perquè l'estètica és preciosa, els decorats són brutals, crec que és el plató més bonic en què he estat mai. Estic vivint un somni ara mateix. Només vull que la gent la vegi, la gaudeixi, li agradi i jo poder tornar a fer-los la tercera, la quarta, la cinquena, la sisena a la setena, la vuitena i allà fins que moris si cal, juntament amb les meves companyes.

Explica'ns alguna anècdota del rodatge que et vingui al cap

N'hi ha tantes, tantes, perquè hem estat nou mesos vivint-ho intensament i a més és que ha estat molt intens. Una molt ràpida que recordo és un matí quan Luis Fernández arriba i em diu: mira aquesta cançó i em posa "La Potra Salvaje". De sobte es va convertir en un himne al nostre plató, encara que després ja va passar tot això de la selecció. Tant va ser l'obsessió que teníem que en un assaig que era un pla, que nosaltres entràvem en càmera lenta, a l'assaig ens van posar la cançó a tota pastilla, perquè ens vinguéssim molt amunt amb el tema.

Com ha estat treballar amb Verónica Sánchez?

Quan la vaig veure entrar per la porta gairebé em desmaio. Tinc una anècdota que jo portava el cabell molt llarg i amb 12 anys vaig arribar al perruquer i li vaig dir: "Hola, talla'm el cabell com l'Eva de 'Los Serrano'". Quan el meu pare em va veure gairebé em mata, però a mi em venia molt de gust perquè jo era la seva fan quan era petita. Gairebé em desmaio, però no sabia molt bé perquè sempre quan me l'he trobat en algun esdeveniment la veia més seriosa. Ha estat fantàstic descobrir-la i ara és una de les meves amigues per a la resta de la meva vida, igual que totes.