
Adeu definitiu: el comerç de gairebé 100 anys que abaixa la persiana a Barcelona
A les portes del seu centenari, un emblemàtic comerç que va marcar diverses generacions s'acomiada dels seus veïns
Que el comerç a Barcelona travessa una greu crisi des de fa ja anys no és cap secret. El tancament de negocis molt emblemàtics de la ciutat comtal s'ha convertit en una constant. Tanmateix, no deixa de ser una mala notícia, perquè per a molts significa una pèrdua d'identitat irremeiable per a la capital catalana.
Per desgràcia, molts oficis tradicionals es veuen incapaços de tirar endavant, sigui per dificultats econòmiques o per manca de relleu generacional. Una prova d'això és el recent tancament del taller de forja artística de Sant Antoni, amb gairebé un segle de vida. El negoci, conegut com a 'Construccions de Ferro Josep Ullod', va passar per tres generacions i ja forma part de la història del barri.
La memòria d'un taller centenari de Barcelona
El local era a la cantonada del carrer Sepúlveda amb Comte Borrell. Era un dels últims de la seva classe que seguien oberts a la ciutat. Allà, un forn encès i vitrines plenes de peces antigues mantenien viva l'essència d'un ofici gairebé extingit.

El seu interior semblava un petit museu. Hi havia panys centenaris, claus fetes a mida i objectes de ferro forjat que explicaven històries passades. Cada racó transmetia l'esforç i la dedicació d'una família que va treballar el ferro durant dècades.
El responsable del taller era, tal com indica Metrópoli Abierta, Josep Ullod i Brosa. Net i fill de forjadors, va combinar els seus estudis a l'Escola Industrial amb l'aprenentatge de l'ofici a casa. La seva vocació i la seva tècnica el van convertir en un artesà molt respectat.
La malaltia crònica degenerativa que pateix va canviar el rumb del negoci. Josep no podia mantenir el ritme d'una feina que requereix força, precisió i constància. El taller passava llargues hores inactiu, incapaç de sobreviure en aquestes condicions.

Tres generacions de forjadors
La història del negoci comença el 1927. L'avi de Josep va obrir el taller a Sant Antoni i el va transmetre al seu fill, que va fer el mateix en un futur. Josep, la tercera generació, va començar a aprendre amb només 14 anys i mai no va abandonar la professió.
Durant dècades, el taller va ser un lloc de referència al barri. Encàrrecs, reparacions i peces personalitzades sortien de les seves mans. La tradició familiar es va mantenir viva mentre el barri canviava al seu voltant.
Davant la impossibilitat de continuar, Josep va buscar alternatives. Va intentar traspassar el negoci per evitar-ne la desaparició. Tanmateix, ningú va voler assumir un ofici tan exigent i tan allunyat dels interessos de les noves generacions.
El tancament no és només el final d'una empresa familiar. És també la pèrdua d'un espai amb memòria, on cada peça parlava del talent de tres generacions. Ara quedarà en el record de veïns i clients.
Un llegat forjat en ferro
Entre les peces més valuoses hi havia més de 200 panys antics. Molts conservaven les seves claus originals, d'altres havien estat adaptats per encàrrec. Tots mostraven una cura artesanal difícil de trobar avui dia.

Les vitrines guardaven també flors de ferro, caps de drac i volutes ornamentals. Eren treballs delicats que exigien paciència i domini de la tècnica. Cada figura era fruit d'una tradició transmesa de pares a fills.
Per a Josep, el ferro era molt més que un material. L'entenia com una forma d'expressió i un art que transformava la duresa en bellesa. Creia que s'havia de protegir com a part del patrimoni cultural de la ciutat.
Amb el tancament es perd un testimoni viu d'aquesta visió. Els objectes romandran, però ja no hi haurà noves peces que continuïn la història. El taller deixa rere seu un llegat únic.

Un adeu inevitable
La clausura reflecteix un problema més ampli. Els oficis manuals desapareixen a poc a poc a Barcelona, desplaçats per un comerç més estandarditzat. Amb ells s'apaga una part de la identitat dels barris.
El taller de Sant Antoni era l'últim forn en actiu a la zona. Avui el foc s'ha apagat i els martells ja no ressonen sobre el ferro. El seu tancament marca el final d'una etapa i recorda el valor d'una tradició que mereix no ser oblidada.
Més notícies: