Vídeo: Un robatori a plena llum del dia alerta sobre la inseguretat latent a Barcelona

Aquesta setmana s'ha fet viral el vídeo d'un robatori en ple carrer al barri de Poblenou, Barcelona. Un home de mitjana edat obre amb total tranquil·litat una furgoneta estacionada, sostreu un maletí de l'interior i se'n va en bicicleta sense cap oposició. L'escena, gravada a plena llum del dia, ha reactivat les crítiques veïnals sobre la inseguretat creixent a la zona.

El vídeo, compartit per perfils com Ramón Audet, ha despertat la indignació dels usuaris i veïns de Barcelona davant d'aquest incident. Alguns usuaris recriminen directament al president de la Generalitat, Salvador Illa, ser el principal culpable que la impunitat de què gaudeixen els criminals a Barcelona.

Qui la fa, la paga

Aquesta va ser la frase que Salvador Illa va expressar durant l'acte central dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, on va advertir que “no hi haurà impunitat”. Tanmateix, la realitat mostra el contrari: els delictes segueixen augmentant i la sensació d'inseguretat s'estén per tot Catalunya. Lluny de reforçar l'autoritat policial, les polítiques aplicades fins ara han deixat els ciutadans més exposats i desprotegits.

En el primer semestre de 2025 es van registrar 280 lladres multireincidents a Barcelona. Entre tots van acumular 1 776 detencions i van estar implicats en més de 5 000 delictes, sobretot furts i robatoris violents. Malgrat el discurs de Salvador Illa, continuen actuant amb total impunitat.

Entre 2021 i 2024 els multireincidents van augmentar un 140 %. Van passar de ser uns pocs centenars a 637 delinqüents habituals. En conjunt van sumar gairebé 7 000 arrestos, cosa que reflecteix la incapacitat del sistema per frenar la repetició delictiva.

La criminalitat general ha caigut a Catalunya un 4,1 % el 2025. Tanmateix, els delictes més greus pugen: les agressions sexuals han crescut un 26,8 % i els homicidis un 11,3 %. Aquestes xifres contradiuen la idea que “qui la fa, la paga”.

Situació insostenible

Catalunya està patint les conseqüències d'aquesta negligència, amb notícies gairebé diàries sobre nous incidents que afecten la seguretat ciutadana. La freqüència d'aquests fets evidencia un problema creixent que les autoritats no han aconseguit controlar. I el pitjor: els que tenen el poder de canviar-ho prefereixen córrer un vel sobre aquesta problemàtica i minimitzar-ne els efectes secundaris.

Les conseqüències d'aquesta situació no es limiten a la percepció d'inseguretat; també afecten directament l'economia local. Comerços, bars i restaurants veuen com disminueix el nombre de clients per por de ser víctimes de robatoris o agressions. Fins i tot el turisme, un dels motors principals de Catalunya, pateix l'impacte, amb visitants que eviten zones assenyalades com a conflictives, afectant hotels, comerços i serveis associats.

I és gràcies a les xarxes socials, que els ciutadans poden conèixer aquests fets, ja que els mitjans subvencionats han mantingut un silenci gairebé sistemàtic. Aquesta difusió digital s'ha tornat crucial per visibilitzar la inseguretat que d'una altra manera romandria ignorada.