Europa Press Veïns de Móra d'Ebre, tips de la impunitat okupa: inseguretat, drogues, incendis...
Els criminòlegs ja ho van advertir: l'ocupació crea 'zones de confort criminal'
La nit de dilluns 21 de juliol va marcar un nou punt crític en la convivència veïnal a Móra d’Ebre. Un incendi en un bloc de pisos ocupat il·legalment al carrer de la Gràcia va obligar a desallotjar setze persones, entre elles dos ancians de més de 90 anys. Tot i que no hi va haver ferits, el foc ha intensificat el malestar dels residents, que denuncien anys d’inseguretat, tràfic de drogues i abandó institucional.
L’edifici, de quatre plantes, va cremar de manera violenta a la seva segona i tercera planta. Segons va informar El Caso, sis dotacions de bombers van treballar durant hores per controlar les flames. L’estructura va cedir parcialment, i un dels pisos es va ensorrar completament sobre l’inferior. L’edifici ha estat declarat no habitable i les entrades han estat tapiades.
El focus de les crítiques veïnals és l’ocupació continuada de l’immoble, propietat de la SAREB, i ocupat des de fa més de dos anys. Els veïns vinculen l’incendi a un possible cultiu de drogues a l’interior. Asseguren que és el tercer foc relacionat amb aquest bloc i que des de fa anys pateixen amenaces, aldarulls i un deteriorament evident de la convivència.
Els veïns són les principals víctimes | Mossos d'Esquadra
L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha convocat un ple extraordinari perquè els ciutadans puguin expressar les seves queixes directament davant el consistori. L’alcalde del municipi, Rubén Biarnés, ha manifestat públicament la seva impotència per actuar amb eficàcia davant el problema. Reconeix que, tot i que s’han reduït les ocupacions en part de l’edifici, encara persisteixen situacions irregulars. Segons les seves declaracions, el problema rau en la manca d’eines legals per actuar de manera ràpida.
La frustració també s’ha estès als cossos de seguretat. Mossos d’Esquadra, Policia Local i Guàrdia Civil coneixen bé la situació, però la legislació vigent limita la seva capacitat d’intervenció. Mentrestant, els veïns denuncien que els conflictes persisteixen i que el barri ha vist com es multipliquen els episodis de violència.
Una degradació lenta, però constant
Aquest cas local s’inscriu en un context més ampli que afecta tot Catalunya. Segons dades del Ministeri de l’Interior, la comunitat concentra el 72% de les detencions per violació de domicili a Espanya. Més de la meitat dels detinguts per aquests delictes a Catalunya són estrangers, i la majoria, extracomunitaris. La tendència a l’alça ha motivat diversos alcaldes catalans a reclamar canvis legislatius urgents.
La consellera d'Interior, Núria Parlon | E-Noticies
A Móra d’Ebre, els veïns reclamen no només solucions immediates, sinó un canvi de model. Set blocs de pisos buits, propietat d’entitats financeres, estan actualment sense ús al municipi. L’alcalde ha proposat a la Generalitat que adquireixi aquests immobles per transformar-los en habitatge social i evitar noves ocupacions il·legals.
Mentre les administracions intercanvien competències i responsabilitats, els ciutadans continuen sent els més perjudicats. Molts temen per la seva seguretat i senten que les lleis actuals afavoreixen més els ocupants que els propietaris. L’incendi d’aquesta setmana ha estat un recordatori tangible d’un conflicte que, lluny de resoldre’s, sembla enquistar-se amb cada nou episodi.
Més notícies: