USTEC, el sindicat rere el caos educatiu a Catalunya que amenaça d'anar a vaga

USTEC, el sindicat majoritari de docents a Catalunya, ha anunciat l'inici d'un cicle de mobilitzacions que podria culminar amb una vaga del sector educatiu. Exigeixen al Govern que faci “passos endavant” per millorar les condicions laborals dels professors. Volen un augment salarial del 25% i acabar amb la precarització del sector.

El sindicat ha obtingut el suport de la Fundació Bofill, el lobby educatiu que ha marcat les polítiques del Departament d’Educació aquests últims anys. Denuncien que el curs començarà aquest dilluns “sense haver abordat els reptes estructurals per revertir la pèrdua d’aprenentatges”. Exigeixen així mateix augmentar la inversió en educació per “garantir l’equitat i la qualitat de l’educació”.

A les legítimes reivindicacions laborals dels docents s'afegeix aquí el paper de sindicats i organitzacions en el caos educatiu que regna a Catalunya. Cal recordar que el seu model pedagògic progressista és el que ha portat al fracàs escolar: els alumnes catalans lideren els pitjors resultats d’Espanya i Europa en comprensió lectora i càlcul.

Això no resta legitimitat a les demandes salarials dels professors, però sí que resta credibilitat als seus representants sindicals i lobbies afins. Els mateixos que s’han carregat l’educació a Catalunya reivindiquen ara millores per a un col·lectiu, els docents, que també són víctimes.

USTEC, un sindicat ideològic

USTEC és un sindicat educatiu que sol barrejar les reivindicacions laborals amb la ideologia política. Sense anar més lluny, fa un any van liderar juntament amb CCOO, UGT, Intersindical i CNT una campanya perquè els professors portessin samarretes a favor de Palestina. La qual cosa va provocar una gran polèmica, pel fet que els sindicats es preocupin per Palestina estant l’educació com està.

USTEC es defineix com un sindicat que “lluita per un model d’ensenyament públic i un tipus de societat no excloent, solidària i participativa”. Un dels seus líders, Andreu Mumbrú, fa una crida a “restaurar la democràcia i la pluralitat als claustres” contra el “neoliberalisme” i la “ultradreta”. Mumbrú va ser candidat d’una plataforma municipalista de la CUP a Premià de Mar.

El seu enfocament segueix la mateixa lògica que la Fundació Bofill, i consisteix a veure les desigualtats socials com l’origen del problema del fracàs educatiu. La seva recepta, l’educació per competències, ha estat el gran catalitzador del caos educatiu que ens ha portat on som.

El fracàs del model català

Catalunya ha volgut ser l’avantguarda d’innovadors mètodes pedagògics basats en una concepció progressista de l’educació que nivella per baix i suprimeix la cultura de l’esforç. Una de les nefastes conseqüències ha estat la sobrecàrrega de feina i la pèrdua d’autoritat dels professors. Els responsables d’aquesta situació demanen ara millores laborals per a aquests docents.

Les reivindicacions del sindicat USTEC són compartides pel gruix de la societat, que tanmateix exigeix també un canvi radical del model que han preconitzat. Les millores salarials han d’anar acompanyades, diuen, d’una millora de l’eficiència en els resultats educatius. I això no recau sobre les espatlles dels docents, sinó del fracàs del model educatiu català.