Tres taules i dos relators: el processisme constata la seva divisió

Final de trajecte. Junts i Esquerra ja tenen el seu acord amb el PSOE i Pedro Sánchez serà investit en els propers dies. La política espanyola –i, per extensió, la catalana– entra en una nova etapa. No sabem si serà històrica, com diu Junts, però ens regalarà moments únics.

El processisme, interpretat per Junts i Esquerra, promet una nova entrega de descoordinació, retrets i curses per posar-se medalles. Cadascú fent la guerra pel seu costat, observant de reüll l'adversari i amb la mirada posada a les eleccions catalanes. Un bon exemple és el que ha passat les últimes 24 hores: ERC celebra que Junts segueixi la seva estratègia i els de Puigdemont es volen emportar tot el mèrit de l'amnistia. Tots dos potser tenen raó i segurament cap dels dos diu tota la veritat.

I així estem, a punt de començar una legislatura on Pedro Sánchez haurà de pactar cada pas que faci i cedint si vol esgotar els quatre anys. Perquè Carles Puigdemont no pensa posar-ho fàcil. Si ha de tornar a l'autonomisme, com va quedar clar ahir, necessita trofeus més grans. De moment es reunirà una vegada al mes amb el PSOE, en una taula de negociació que no es diu així perquè la paraula taula es veu que no agrada a Junts.

Aquí qualsevol detall importa per demostrar que uns són els processistes bons i els altres uns conformistes. I, encara que sembli surrealista, el PSOE haurà de mantenir fins a tres taules de diàleg amb ERC i Junts. Almenys és el que ha signat per mantenir la Moncloa. Tres taules per parlar del mateix i, aquí ve la cirereta, amb dos mediadors diferents.

Les taules del PSOE amb els processistes

Més fusta, que diria Groucho Marx. Fins ara, el Gobierno de l'Estat i la Generalitat han compartit la ja coneguda taula de diàleg, que ha servit de ben poc. Pere Aragonès la vol mantenir per marcar el propi perfil i amb l'esperança de treure rèdit polític. Hi ha el famós "acord de claredat" que té menys recorregut que el d'Oriol Romeu al Barça. Ara, Esquerra ha pactat incloure el perfil d'un mediador internacional en aquesta taula per "explorar l'acord".

Però ERC ha pactat amb Pedro Sánchez una segona taula de treball, que ha de ser de partits, amb la intenció de sumar Junts per Catalunya. El problema és que Carles Puigdemont també ha acordat amb els socialistes la seva pròpia taula, que ja hem dit que es reunirà una vegada al mes. La taula de Junts i PSOE tindrà també un mediador internacional, com va confirmar Santos Cerdán.

Recapitulem: una taula de governs amb mediador, una d'ERC, PSOE i ja veurem si Junts, i una tercera de Junts i el PSOE amb un altre mediador. Per afegir ingredients a aquesta curiosa recepta, cal destacar que ningú sap quin mediador ha escollit Esquerra, ni quin ha proposat Puigdemont. Podria arribar a ser el mateix, en un gir dels esdeveniments perfecte per a aquesta pel·lícula de Groucho.

Ho deia fa uns quants dies Màrius Carol a La Vanguardia, a aquest pas, els catalans tindrem més taules que en un casament. A priori, ERC i Junts volen una amnistia, un referèndum i autonomia fiscal, però són incapaços de sumar esforços i discurs per parlar amb el PSOE. Tots diuen guanyar, però de moment només ho ha fet Pedro Sánchez .