Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, atrapats en el seu propi parany amb Pedro Sánchez

Una enquesta publicada dilluns passat va desfermar el pànic a la seu de Junts. El seu suport a Pedro Sánchez enfonsa la formació de Carles Puigdemont en expectativa de vot mentre dispara Aliança Catalana. Els sondejos estan marcant una clara tendència a la baixa dels partits processistes, que tanmateix es resisteixen a retirar el seu suport a Pedro Sánchez.

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es troben ara mateix atrapats en el seu propi parany, ja que facin el que facin surten perdent. Seguir lligats al PSOE els està arrossegant al desastre. Però trencar amb Sánchez suposa perdre una posició còmoda que inclou cadires i alts càrrecs en institucions i empreses públiques.

Junts ha tornat a amenaçar amb trencar amb el PSOE si no hi ha avenços en les pròximes setmanes. ERC també veu molt difícil els pressupostos davant les noves filigranes del PSOE per evitar el finançament singular. Però, s'atreviran a trencar o primaran els interessos de partit?

Puigdemont s'ho pensa: Farol o possibilitat real?

Mentre desfulla la margarida, Carles Puigdemont segueix amenaçant amb la ruptura per pressionar el PSOE i calmar els seus. Les enquestes internes assenyalen que una àmplia majoria de votants de Junts volen trencar amb el PSOE. Els incompliments de Sánchez fan cada cop més difícil a Puigdemont justificar el seu suport al Govern central.

Puigdemont ha reunit per enèsima vegada la cúpula del partit per marcar l'estratègia en les pròximes setmanes. En roda de premsa, Jordi Turull va tornar a amenaçar amb trencar l'acord si no hi ha avenços a l'octubre. El problema és que ho han dit tantes vegades que sona poc creïble, i tampoc sembla que aquesta vegada vagi de debò.

El rebuig a PP-Vox continua sent una excusa perfecta per a Junts per seguir sostenint el Govern de Pedro Sánchez. A més, Puigdemont creu que un PSOE dèbil i la inestabilitat política espanyola li beneficien a l'hora d'obtenir més concessions. Finalment, a Junts creuen que serà més oportú anar a eleccions quan Puigdemont ja sigui a Catalunya.

Això porta Waterloo a refredar la decisió sobre una possible ruptura, tot i que també hi ha raons per començar a dubtar. La principal són les catastròfiques enquestes que projecten un panorama més que preocupant per a Puigdemont.

Això obre un possible escenari en què Junts deixi caure el Govern de Pedro Sánchez i intenti aprofitar les eleccions per guanyar terreny davant Aliança Catalana. Això a més debilitaria el Govern de Salvador Illa. De moment, mentre seguim esperant la decisió de Waterloo, les grans promeses com l'amnistia, l'oficialitat del català a la UE i les competències en immigració, continuen al tinter.

Junqueras, en una posició difícil

Qui també es troba en una posició incòmoda és Oriol Junqueras, que s'hi juga molt més amb una eventual ruptura amb el PSOE. Cal recordar que gràcies al seu suport al Govern del PSC han aconseguit mantenir un bon grapat d'alts càrrecs a la Generalitat.

L'aliança d'ERC amb el PSOE és molt més estreta que la de Junts, i forma part de l'estratègia d'eixamplar la base social de l'independentisme. Sense possibilitat de reconciliació amb Junts, la ruptura amb els socialistes deixaria ERC políticament aïllada. A més, la por a l'ascens de PP i Vox juga un paper encara més decisiu en la decisió de lligar-se a Sánchez.

Tot això fa descartar un escenari de ruptura entre ERC i el PSOE, però Junqueras també necessita marcar territori. Sobretot per contentar els sectors crítics del seu partit. No cal oblidar que Junqueras es va imposar al congrés de desembre per la mínima, i que sota una aparença d'unitat el partit continua estant a la vora de la ruptura.

Junqueras ha dit que no donarà suport als pressupostos de Sánchez i Illa sense el finançament singular. Aquesta setmana hem sabut que Hisenda està preparant una proposta alternativa davant la impossibilitat d'assumir les exigències d'ERC. A hores d'ara cada cop sembla més evident que el finançament singular és una quimera, quelcom irrealitzable.

Per això Junqueras té una sortida difícil i està atrapat en un parany encara més angoixant que el de Puigdemont. Si el finançament singular acaba naufragant haurà de votar en contra dels pressupostos arriscant-se a fer caure Sánchez i Illa. Si pel contrari vol salvar-los a qualsevol preu, s'arrisca a continuar perdent més votants i suports interns.

En definitiva, els últims esdeveniments semblen fer trontollar les relacions entre el PSOE i els seus socis independentistes. Tot i que mai no s'ha de subestimar la capacitat dels líders processistes per continuar venent dreceres amb tal de mantenir-se al poder.