La tornada de Puigdemont, pendent del delicte de malversació

Ahir va ser una jornada de novetats judicials. Com ja se sabia des que es va aprovar la llei d'amnistia, el que vindria després seria una veritable carrera d'obstacles jurídics. I en això ens trobem.

Fiscals enfrontats entre si, causes que es tanquen, altres que s'obren, delictes que apareixen i desapareixen, i tot comentat per la política i la premsa. La situació és complexa, però tothom sap que desemboca en un únic esdeveniment: la tornada de Puigdemont a Espanya.

Doblet de decisions judicials

Una cosa per una altra. Ahir, el Tribunal Suprem va arxivar la causa contra l'expresident Puigdemont i Ruben Wagensberg pel delicte de terrorisme vinculat al Tsunami Democràtic. Això té el seu origen a l'Audiència Nacional (AN).

Com que era un delicte de terrorisme, la instrucció la portava un magistrat de l'AN, el famós Manuel García-Castellón. Davant d'un defecte de forma en el procediment, la mateixa Sala Penal de l'AN va ordenar a García-Castellón eliminar una part de la causa.

Però el magistrat va tallar en sec i va arxivar la causa sencera. Tot seguit, va donar notícia al Tribunal Suprem, que és qui porta els casos de Puigdemont i Wagensberg per estar tots dos aforats. I la decisió de la magistrada del Suprem va ser la mateixa: arxivar-ne la causa.

D'aquesta manera, ahir es va acabar un dels casos judicials que ha aixecat més pols mediàtica i política.

Alhora, el jutge Joaquín Aguirre obria una nova fuita d'aigua a l'amnistia. En un escrit adreçat al Suprem, el jutge de Barcelona considera que hi ha tres delictes que representen una excepció dins el redactat de l´amnistia. Es tracta de malversació, alta traïció i organització criminal.

En el seu escrit, el jutge Aguirre apunta a les dues excepcions que preveu la llei d'amnistia per no perdonar un delicte com el d'alta traïció. Aquestes són: i) ús de la força i ii) risc real per a la integritat territorial. Segons el raonament del jutge, la ingerència russa va representar una amenaça real i efectiva a la integritat d'Espanya a través del concepte de "guerra híbrida".

Serà ara el Tribunal Suprem qui decidirà què fa amb la causa de la trama russa que afecta Puigdemont. D'entrada, sembla que els delictes d'alta traïció i d'organització criminal tenen un recorregut difícil. Però el delicte de malversació, en canvi, sí que es podria convertir en una pedra a la sabata de Puigdemont.

El via crucis de la malversació

Per entendre la importància especial del delicte de malversació cal tornar també al moment d'aprovació de l'amnistia.

Just després que el Congrés aprovés la llei d'amnistia, els fiscals que van portar el judici del 1-O van sortir a dir que tots els delictes eren amnistiables, tret del de malversació. Això va provocar un conflicte amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que al final va imposar la jerarquia del Ministeri Públic i va ordenar amnistiar tots els delictes.

Aquesta ordre, però, no afecta els jutges del Suprem, que no estan sotmesos al principi de jerarquia dels fiscals. De fet, tant el jutge instructor, Pablo Llarena, com la Sala Penal, que presideix Manuel Marchena, consideren que sí que hi va haver malversació. I ho fan contemplant l'única excepció que contempla la llei: que hi hagués lucre personal en forma d'augment de patrimoni.

Segons els jutges, l'estalvi econòmic que va suposar no pagar el referèndum de la seva butxaca ja constitueix un augment de patrimoni. És a dir, que els jutges assumeixen el criteri dels fiscals i ho fien tot a la malversació.

I ara què?

La pregunta que es fan molts és què passarà ara. I la resposta no és altra que arribar fins al Tribunal Constitucional i la Unió Europea.

Abans d'això, les defenses de Puigdemont i dels altres encausats han de recórrer les decisions del jutge instructor i de la Sala Penal a través d'un recurs “de reforma” i un altre “d'apel·lació”. Tot i que la veritat és que es tracta de recursos 'de facto' purament administratius.

El motiu és que són dos recursos que han de resoldre els mateixos jutges del Suprem, de manera que el veredicte ja és gairebé segur. El que és rellevant d'aquests recursos és que són una via necessària per acudir fins al Tribunal Constitucional, que és el veritable objectiu de la defensa de Puigdemont.

Un cop resolts tots dos recursos, els encausats podran acudir al Tribunal Constitucional al·legant vulneració dels drets humans. Cosa que, alhora, és requisit per poder arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.

És a dir, que tot es resoldrà amb la decisió del TC - i, si no, de la justícia europea - pel que fa al delicte de malversació.