E-Noticies Suècia, de model de prosperitat a paradís criminal: Pot passar a Catalunya?
El descontrol migratori, la permissivitat de les lleis i la proliferació d'armes afavoreixen el terreny per a les màfies.
Fa trenta anys, Suècia va crear la il·lusió que la prosperitat econòmica, la llibertat i la igualtat podien crear un estat perpetu de seguretat ciutadana. Però l'autocomplaença i el bonisme van ensorrar aquell somni. En només uns anys ha passat d'estar entre els llocs més segurs d'Europa a liderar els índexs de criminalitat dels països desenvolupats al món.
Catalunya s'enfronta a un greu problema amb el crim organitzat | E-Noticies
L'any 2000 Suècia estava en el lloc 18 dels 22 països europeus en morts per arma de foc. El país registrava dues morts per cada milió d'habitants, gairebé dos punts per sota de la mitjana europea.
Però les coses es van començar a torçar en la primera dècada dels dos mil, i el 2017 s'havien doblat els indicadors. Mentre a Europa baixaven els morts per armes de foc, a Suècia es disparaven. I així va ser com Suècia va passar del lloc 18 a ocupar la segona plaça, només per darrere de Croàcia.
Què ha passat a Suècia?
Diversos factors van contribuir a aquest deteriorament, però el repte migratori ha estat clarament decisiu. El Consell per als Refugiats va situar Suècia com a novè país del món amb més sol·licitants d'asil per habitants en els últims quinze anys. Entre 2010 i 2020 va ser el país d'Europa que més acollia, l'equivalent a un 2,7% de la seva població.
Avui una cinquena part de la població sueca ha nascut fora i compta ja amb centenars de milers d'immigrants de segona generació. Més enllà de les xifres, Suècia ha tingut un greu problema d'integració. La majoria d'aquests immigrants viuen en zones segregades, no parlen l'idioma local i tenen moltes dificultats per integrar-se en el mercat laboral.
El resultat ha estat l'aparició de bosses de pobresa en barris perifèrics de les grans ciutats, que a poc a poc s'han anat convertint en zones al marge de la llei. En paral·lel, es va incrementar l'entrada d'armes il·legals a través de la ruta dels Balcans. De sobte el país tenia guetos que l'Estat era incapaç de controlar, i un ampli contingent d'armes de foc fora de control.
Suècia ha estat presa per les bandes criminals. | EFE
La creació d'aquests espais d'impunitat amb subministrament d'armes a discreció va atreure bandes del crim organitzat internacional. Van començar a competir per la mercaderia i el territori, cada cop amb més violència. Aquestes bandes solen utilitzar menors estrangers per burlar la llei, però la seva inexperiència els porta a cometre errors i ja han mort diversos civils.
En definitiva, a Suècia l'augment de la violència està relacionat amb la proliferació del tràfic de drogues en zones socioeconòmicament deprimides i al marge de la llei. A Catalunya està passant quelcom similar.
Pot acabar Catalunya com Suècia?
A Catalunya, l'auge de la delinqüència convencional (robatoris, agressions, baralles...) coincideix amb un increment de l'activitat de les màfies. Aquí l'origen ha estat clarament la proliferació del cultiu i el tràfic de marihuana. Això s'ha vist afavorit pel bonisme i la permissivitat dels poders públics en els últims anys.
Com a Suècia, a Catalunya hi ha hagut una promoció conscient de la immigració que s'ha anat concentrant en guetos de la perifèria de les grans urbs. L'aparició de zones al marge de la llei i l'increment de les armes de foc han abonat el terreny per al creixement de les bandes criminals. La lluita per la mercaderia i el territori ha desencadenat la violència aquests últims mesos.
El 2024 van augmentar un 23% els tirotejos i es van requisar 445 armes de foc. I el 2025 va camí de rècord. Catalunya està seguint el camí de Suècia, on les autoritats ja han dit que caldrà almenys una dècada per recuperar el control de la situació.
Més notícies: