Situació límit al Raval: el que ha passat aquesta setmana encén totes les alarmes

El barri del Raval va ser durant els anys vuitanta el pol d'atracció principal de l'heroïna quan feia estralls a Barcelona. Els Jocs Olímpics del 92 van capgirar el barri com un mitjó, però després d'un curt període van tornar els problemes. Els darrers anys s'ha convertit en el reflex de la imparable degradació de Barcelona i Catalunya, retrocedint novament als anys vuitanta.

La droga torna a ser la gran protagonista en aquest barri on la delinqüència i l'incivisme s'han disparat de manera alarmant. Aquesta setmana en només quatre dies han tingut lloc dos apunyalaments al barri del Raval.

El Raval, un lloc dantesc

En el primer cas, una noia va resultar ferida d'arma blanca al ser atracada de matinada al carrer Sant Antoni Abat. La noia va patir greus ferides i va perdre molta sang. Quatre dies després, una baralla entre dos homes al carrer Sant Pau va acabar amb un ferit de gravetat amb arma blanca. La policia va detenir com a presumpte autor dels fets un magribí de 24 anys. Aquest segon succés va fer saltar totes les alarmes.

Carrers com Sant Antoni Abat, Sant Pau i Arc de Sant Martí s'han convertit en els més perillosos i degradats de Barcelona i Catalunya. Els narcopisos fan proliferar els drogoaddictes , molts dels quals s'acaben punxant al carrer, o orinant, cridant i barallant-se a plena llum del dia. Els veïns estan farts de denunciar aquesta situació, però s'han resignat a clamar al desert.

Això ha fet que també es disparin els robatoris amb violència i intimidació. Els lladres solen ser estrangers multireincidents o drogoaddictes que després venen els productes sostrets, com ara mòbils i bicicletes, en mercats il·legals del Raval a canvi de droga.

Avui dia, passejar pels carrers del Raval, especialment a certes hores del dia, és exposar-se a ser víctima d'un atracament o pitjor. També és freqüent trobar xeringues en llocs on passeja la gent, i fins i tot als voltants de les escoles.

Qui protegeix els veïns

El barri és pres pels delinqüents i fa anys que les autoritats semblen haver llançat la tovallola abandonant a la seva sort els pocs veïns de tota la vida que queden. Segons les estadístiques, més de la meitat de la població del Raval és estrangera. Segons dades de la Guàrdia Urbana, el 80% dels delictes que es cometen a Barcelona estan protagonitzats per mena (menors estrangers no acompanyats).

Els experts adverteixen que algunes zones del Raval ja s'han convertit en zones no-go, és a dir, guetos presos per la delinqüència on la policia ni tan sols s'atreveix a entrar-hi. Davant d'això, els veïns es troben indefensos i molts acaben optant per marxar.

Curiosament, el districte de Ciutat Vella, on hi ha el Raval, és un dels principals bastions de l'esquerra radical a Barcelona. Les entitats socials i les organitzacions de l'habitatge canalitzen la presència de l'esquerra en aquest barri. En una manifestació recent, la dirigent de la CUP va llançar proclames des del cor del Raval contra la policia i en favor de “l'autodefensa de les persones racialitzades”.

L'esquerra, responsable

Alguns veïns del Raval no es resignen i denuncien periòdicament la situació de degradació i d'inseguretat a través de les xarxes socials. Aquests missatges solen tenir un denominador en comú. Culpen de la situació límit els governs d'esquerra que han governat la ciutat durant anys i dècades.

En especial els Comuns d'Ada Colau, que van estar al govern del 2015 al 2023, just el període en què el Raval ha experimentat el major procés de degradació.

Jaume Collboni va arribar a l'alcaldia el juny del 2023 amb la promesa d'acabar amb la delinqüència i netejar els carrers i els parcs. De moment, a districtes com Ciutat Vella i l'Eixample la delinqüència segueix disparada i els veïns esperant que algú canviï la situació.