Sílvia Orriols posa Junts, ERC i la CUP entre l'espasa i la paret

Amb la carpeta dels pressupostos de la Generalitat per al 2025 gairebé tancada (i que tot apunta que seran prorrogats), la política catalana se centra ara en el que passarà a Ripoll les pròximes setmanes.

Sí, Sílvia Orriols ha aconseguit que aquesta localitat de 10.000 habitants sigui un dels principals focus de l'actualitat. I és que, sense exagerar, el que succeirà a l'Ajuntament de Ripoll pot marcar l'escenari polític català dels pròxims anys.

Aquest dilluns, l'oposició en bloc va tornar a tombar els pressupostos del govern municipal d'Aliança Catalana. Un cop rebutjats, l'alcaldessa va presentar una moció de confiança, reptant així a Junts, PSC, ERC i la CUP. A partir d'aquest dijous, les forces contràries a Sílvia Orriols tindran 30 dies per acordar i presentar una moció de censura.

Si ho aconsegueixen (els quatre partits junts tenen els vots necessaris), Orriols deixarà de ser alcaldessa. Si no ho aconsegueixen, Orriols seguirà en el càrrec i, a més, el pressupost quedarà automàticament aprovat. No obstant això, facin el que facin, l'actual alcaldessa hi sortirà guanyant d'una manera o altra.

Junts, PSC, ERC i la CUP, a prop d'acordar una moció de censura

La jugada arriscada de la líder d'Aliança Catalana deixa l'oposició en un compromís, especialment als partits processistes. Orriols ha enviat la pilota a la seva teulada i ara tenen, com es diu vulgarment, el 'marró' damunt la taula. No hi ha opció bona. Només hi ha l'opció menys dolenta.

Per ara, l'oposició ja ha fet el primer pas per pactar una moció de censura. El PSC, ERC i la CUP tenen un acord des de fa dos anys. De fet, la número 1 republicana, Chantal Pérez, ja s'ha postulat per encapçalar el que anomenen un “govern de concentració”.

En aquesta equació falta Junts, que no es va sumar al pacte tripartit d'esquerres el 2023 perquè exigien l'alcaldia en ser la segona força més votada. Ara sembla que la situació ha canviat. Ahir la líder juntaire a Ripoll, María Soldevilla, admetia a la SER que intentaran “consensuar un govern de concentració” amb el PSC, ERC i la CUP.

Per tant, tot apunta que Sílvia Orriols té els dies comptats al capdavant de l'Ajuntament de Ripoll. Com a mínim, aquesta és la voluntat dels partits de l'oposició. Però això és Ripoll i fa dos anys també semblava que hi hauria acord per impedir l'alcaldia d'Orriols i al final tot es va ensorrar.

Si es repeteix la història i Junts, ERC, PSC i la CUP no aconsegueixen pactar, Sílvia Orriols aprovarà automàticament el pressupost i veurà consolidada la seva posició d'alcaldessa. A més, la credibilitat de la seva oposició quedarà molt tocada després de dos fracassos en menys de dos anys. Si no saben ni fer fora Orriols tenint els vots necessaris, com sabran governar la localitat, pensarà més d'un ciutadà de Ripoll.

En canvi, si finalment hi ha acord i creen aquest Frankenstein per desbancar Orriols, la líder d'Aliança Catalana perdrà l'alcaldia. Però el que serà una derrota avui, pot significar un triomf per demà.

Primer, perquè ja vam veure què va passar a Badalona quan l'oposició va fer un moviment similar per impedir l'alcaldia de Xavier Garcia Albiol. En les següents eleccions, el líder popular va arrasar a les urnes i ara governa a plaer amb una oposició que ni hi és ni se l'espera. Fer una jugada d'aquest estil sol despertar l'empatia de la població cap a la víctima del cordó sanitari.

Segon, perquè el govern format per Junts, ERC, PSC i la CUP pot ser curiós de veure. Tots tenen models de ciutat diferents, alguns gairebé incompatibles amb els altres, i l'únic que els uneix és l'odi a Sílvia Orriols. A més, entre ells no és que es portin especialment bé. Un govern que s'ha format només perquè no governi algú en concret sol tenir una víctima clara: la ciutadania, que no sap quin rumb pren exactament la ciutat i el govern.

I tercer, apartar Orriols de l'alcaldia és donar-li temps i arguments per reforçar la seva posició, ja no només en la política municipal, sinó també en la política catalana. D'una banda, podrà vendre l'argument que els tres partits processistes han preferit pactar amb el PSOE (és a dir, “un dels partits del 155”) per fer fora una alcaldessa independentista. No cal ser un gran analista polític per veure que és un argument que li comprarà més d'un indepe. D'altra banda, podrà jugar justificadament el paper de víctima. I, finalment, podrà erigir-se -de cara a les municipals del 2027- com l'única candidata amb un model concret de ciutat més enllà de l'odi a un altre candidat.

En resum, Sílvia Orriols juga amb tot a favor i, amb la seva jugada, ha posat entre l'espasa i la paret no només l'oposició a Ripoll, sinó els tres partits processistes a nivell de política catalana. Un win-win de manual.