Per què els polítics d'esquerres marxen de Twitter?

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha desfermat el pànic entre els polítics i mitjans de l'establishment. Aquesta setmana hem assistit a una successió de rebequeries i exabruptes que denoten un gran nerviosisme. Elon Musk i la seva xarxa social, X, han estat una vegada més el focus de les ires d'una esquerra que sent perdre la seva hegemonia.

Els primers a reaccionar van ser la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que van anunciar que abandonaven X. Després va ser Sumar, qui va anunciar que deixaria d'utilitzar aquesta xarxa social per transmetre les seves comunicacions.

El detonant va ser el gest polèmic d'Elon Musk durant la desfilada presidencial de Trump, que molts van relacionar amb la salutació feixista. "Després del que vam veure amb Elon Musk ha arribat el moment de sortir d'allà i no seguir fomentant l'odi", va dir Yolanda Díaz. Urtasun va carregar contra X com a "altaveu d'una oligarquia d'extrema dreta i els seus tentacles que fomenten l'odi i la desinformació".

Setmanes enrere, altres mitjans i polítics d'esquerres van anunciar que abandonaven X per haver-se convertit en un mitjà de propagació de bulos. Alguns, com Yolanda Díaz i Ernest Urtasun, se'n van anar sense anar-se'n i segueixen sense cancel·lar els seus comptes.

Altres, com Gabriel Rufián, anomenen nazi a Elon Musk mentre li paguen 115 euros per utilitzar el compte premium de X.

Per què se'n van?

Qui ha donat en el clau per respondre aquesta pregunta ha estat l'enginyer i expert en dades i gràfics Jon González. Val la pena aturar-se uns instants per llegir la seva reflexió.

Per a ell, “tota aquesta espantada es deu exclusivament al fet que això ha deixat de ser un monòleg i ha començat a ser una conversa”.

En clara al·lusió a Yolanda Díaz, diu que “quan ets ministra i vas a un mitjà et fan les seves preguntes, respons i ningú et rebat”. També “treus una nota de premsa” i els mitjans “copien paraula per paraula el que has escrit”.

A més, també posa de manifest la falta d'interacció entre els polítics i els mitjans, per un costat, i els ciutadans, per l'altre. “L'única interacció possible era escoltar, veure o llegir”, afirma.

Jon insinua que el motiu de l'enfadament de l'esquerra és que se'ls ha acabat el monopoli. “Amb les xarxes socials llances el teu missatge, i si té errors o biaixos, per molt ministre o expert que siguis, pot venir qualsevol i rebatre'l amb bons arguments”.

"Això li dona la volta a la truita", conclou, "i algun no pot suportar-ho".