Sílvia Orriols deixa en evidència la CUP: 'Ens han donat ales...'

Un dels més perjudicats per les eleccions del 12M va ser la CUP. La formació anticapitalista va quedar a terra de ningú després d'anys de monopolitzar la clau de govern. De fet, si Salvador Illa no va ser president fa dues legislatures, és perquè la CUP va tornar a apostar pel processisme de Junts i ERC.

Després del 12M, però, la CUP va perdre la seva única font de poder. A més de quedar-se a quatre anecdòtics diputats, els de Laia Estrada es van quedar a un escó d'obtenir grup parlamentari propi. I no és una qüestió irrellevant. Tenir grup parlamentari propi implica tenir més temps d'intervenció, més subvencions i, en general, més drets parlamentaris perquè es representa més ciutadans.

A més, la irrupció d'Aliança Catalana va portar una d'aquelles combinacions estranyes que de vegades deixa l'aritmètica parlamentària. Aquesta no va ser altra que la CUP i AC compartirien el grup mixt, que és el grup que unifica els partits minoritaris. Per evitar-ho, una majoria processista amb el suport de PSC i Junts va fer un canvi al reglament del Parlament.

En essència: aquest canvi va consistir a adoptar una de les dinàmiques més criticades del parlament espanyol: la cessió de diputats. Es tracta d'una eina perquè els partits es puguin prestar diputats sense que aquests quedin com a “no adscrits”. En el cas de la CUP, ERC va informar que Ruben Wagensberg prestaria el seu vot als cupaires perquè arribessin a tenir un grup parlamentari propi.

Visibilitat per a Orriols

Però que la CUP abandoni el grup mixt té un efecte immediat: que el grup mixt li queda llavors a Aliança Catalana. Per tant, el partit de Sílvia Orriols tindrà accés a totes les comissions parlamentàries, que són una bona ocasió per aconseguir visibilitat.

La líder del partit, Sílvia Orriols, s'ha mostrat molt alegre a les xarxes socials davant aquesta circumstància. “Volent-nos arraconar, ens han donat ales...”:

Aquesta modificació del reglament, que ha tingut com a efecte derivat l'augment de visibilitat d'AC, va ser qualificada al seu moment per alguns experts com a “dinàmica de frau de llei”.

Encara que no sigui transfuguisme en el sentit estricte del terme, la reforma del reglament sí que ha introduït un espai d'arbitrarietat perquè els partits desdibuixin el resultat de les urnes. En darrer terme, és l'agonia parlamentària del processisme.