El Segrià i el Pla d'Urgell, nous focus d'ocupació a Catalunya: fins a un 87% més de casos

Les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell s’han convertit en els nous focus de l’ocupació a la província de Lleida. Segons dades recents dels Mossos, les denúncies per ocupació d’habitatges es van disparar l’últim any un 32% al Segrià i un 87% al Pla d’Urgell. L’increment contrasta amb la tendència a la baixa registrada en altres zones de Catalunya, fet que confirma que el fenomen s’està desplaçant cap a l’interior.

L’any passat es van registrar 111 denúncies al Segrià i 15 al Pla d’Urgell, davant de xifres molt més moderades d’exercicis anteriors. En total, els cossos policials van comptabilitzar 4.345 denúncies per ocupació a tot Catalunya entre gener i octubre, una reducció del 18%. Tanmateix, la caiguda global amaga la forta pujada en aquestes dues comarques lleidatanes, on l’ocupació il·legal guanya terreny i genera una creixent inquietud veïnal.

Els Mossos reconeixen que la majoria dels casos afecten pisos buits propietat de grans tenidors, fons d’inversió o bancs. Aquest tipus de situacions complica l’actuació policial, ja que moltes vegades resulta difícil localitzar els propietaris per formalitzar la denúncia. Sense aquesta denúncia, la intervenció dels agents es retarda i els ocupants aconsegueixen consolidar la seva presència. La lentitud administrativa i la manca de resposta dels grans propietaris acaben convertint-se en aliats involuntaris de l’ocupació.

La nova frontera del problema

Lleida s’ha transformat en un escenari on convergeixen dos fenòmens: l’expansió de l’ocupació i la percepció creixent d’inseguretat. Tot i que les xifres oficials registren menys ocupacions consumades, els intents frustrats van en augment. Els Mossos atribueixen aquest repunt a una major vigilància i a la cooperació veïnal, però també admeten que la pressió policial desplaça el problema cap a municipis més petits.

La pròpia estructura de la província facilita aquest canvi. En localitats del Pla d’Urgell i del Segrià abunden els pisos buits, promocions inacabades i habitatges deshabitats d’antics fons immobiliaris. Aquestes zones, menys controlades que les grans ciutats, es converteixen en un terreny ideal per als grups que viuen de rebentar panys i “revendre” immobles a tercers.

Entre l’estadística i la realitat

El cas de Lleida reflecteix una problemàtica cada cop més visible a Catalunya. Les autoritats destaquen la reducció global de les ocupacions, però les dades locals desmenteixen la sensació de millora. Paral·lelament, augmenten les situacions de tensió en comunitats afectades, on els veïns denuncien robatoris, soroll i conflictes derivats d’habitatges ocupats. En alguns municipis, els consistoris admeten que la inseguretat s’ha convertit en el principal problema de convivència.

Per aquesta raó, l’argument que molts pisos ocupats estaven buits o eren de fons d’inversió representa un problema. I és que l’ocupació no és només un atemptat contra la propietat, sinó sobretot contra la convivència. De fet, la gran xacra de l’ocupació no és que estigui molt estesa, sinó que degrada molt ràpid qualsevol barri. 

Per això - i com passava ahir a Badalona -, l’ocupació es converteix més aviat en una indústria criminal. D’aquesta manera, és habitual que els pisos ocupats siguin la plataforma per a altres activitats criminals. És llavors quan sembla que, gairebé d’un dia per l’altre, un barri o un municipi han empitjorat molt.