L’estratègia de Junts de copiar Aliança Catalana amb parades informatives tampoc surt bé

Junts va intentar aquest cap de setmana replicar la fórmula de contacte directe que tan bons resultats ha donat a Aliança Catalana, però la iniciativa no va aconseguir l'efecte esperat. L'anomenat “supersàbat” juntista, concebut com una gran jornada de mobilització, es va saldar amb una escassa participació. En molts municipis, les carpes informatives van passar pràcticament desapercebudes.

La formació de Carles Puigdemont buscava recuperar el pols amb el carrer i contrarestar l'ascens de Sílvia Orriols. Tanmateix, el desplegament amb prou feines va aconseguir atreure l'atenció que en el seu dia van generar les accions d'Aliança Catalana. En diversos punts de Girona, Lleida i l'àrea metropolitana, les activitats es van suspendre o van tenir una assistència mínima. L'intent d'emular l'estratègia d'Orriols va acabar mostrant la distància creixent entre Junts i la seva antiga base social.

En alguns municipis de l'Alt Empordà, com l'Escala o Llançà, les carpes es van cancel·lar al·legant previsió de pluja, tot i que finalment el temps va ser estable. A Castelldefels, directament no es va arribar a muntar el punt informatiu. Les imatges que van circular a les xarxes mostraven carrers buits i militants repartint fulletons a vianants desinteressats.

Un intent tardà per reconnectar amb el carrer

El fracàs del “supersàbat” evidencia que la reacció de Junts arriba tard. El partit fa mesos que observa com la formació d'Orriols guanya terreny entre l'electorat sobiranista, especialment en municipis mitjans. La seva estratègia de presència constant al carrer, basada en el tracte directe i un missatge emocional, ha calat on abans Junts era hegemònic.

La direcció de Junts presentava la campanya com un exercici de transparència per explicar la ruptura amb el PSOE. Tanmateix, internament, molts la van entendre com una maniobra d'emergència per frenar la fuga de simpatitzants cap a Aliança Catalana. Els sondejos ja situen ambdós partits en un empat tècnic, i en alguns estudis la formació d'Orriols frega el sorpasso.

El desgast del discurs de Puigdemont és un altre factor determinant. La seva decisió de trencar amb Pedro Sánchez sense impulsar una moció de censura ha estat vista com un gest buit. El partit transmet una sensació de paràlisi mentre intenta recuperar presència mediàtica. En aquest context, l'operació de les carpes pretenia mostrar força territorial i proximitat, però només ha servit per evidenciar la pèrdua de connexió amb el carrer.

Orriols marca el ritme i Junts va a remolc

Des d'Aliança Catalana no han trigat a reaccionar amb ironia. “Mireu si som eficaços a AC que hem fet treballar Junts un dissabte”, va bromejar a les xarxes Genís Pinart, president del partit a l'Alt Empordà. Altres dirigents van subratllar que, a diferència de Junts, ells surten cada cap de setmana a parlar amb els veïns. “La gent ens ho diu: de què serveix fer un supersàbat si no has sortit mai abans?”, va assenyalar un portaveu comarcal.

De fet, molts comentaris a les xarxes van en aquesta mateixa direcció i assenyalen que Junts ha arribat tard. Molts usuaris destaquen que Junts caigui en un error tan evident com copiar precisament ara l'estratègia de Sílvia Orriols. "Ja és massa tard", conclouen a les xarxes.

El contrast és clar: mentre Aliança Catalana consolida la seva imatge de partit actiu i proper, Junts intenta reconstruir una narrativa que ja no domina. Molts dels seus alcaldes demanen més autonomia i menys dependència de Waterloo, convençuts que el lideratge de Puigdemont ja no entusiasma com abans. A les bases, el malestar es tradueix en desmobilització i pèrdua de militància.