Marta Rovira amb jaqueta blava i samarreta blanca gesticula amb les mans aixecades mentre parla en un podi groc amb la inscripció "Consell Nacional" davant d'un fons groc amb el text "esquerra.cat".
POLÍTICA

Un sector de l'independentisme dona un ultimàtum a ERC

El processisme es llança amenaces entre si després de perdre la majoria social i política a Catalunya

Per tal de controlar el relat mediàtic, les negociacions entre partits solen estar plenes de soroll i bombes de fums. Perquè no es tracta només d'assolir un acord, sinó de vendre l'acord a l'electorat.

Alhora, els acords de govern tenen un punt innegociable amb molt d'oripell al seu voltant. En el cas dʻERC i el PSOE, aquest punt innegociable és un nou sistema de finançament per a Catalunya. Tota la resta és relativament secundari, sobretot per a ERC.

Sobirania fiscal o repetir eleccions

L'origen d'aquesta situació està a la vista. ERC es va enfonsar a les passades eleccions i va assumir que l'única sortida a curt termini era pactar amb el PSC. A partir d'aquí, es van desencadenar les pressions processistes.

Marta Rovira i Carles Puigdemont amb cara de pocs amics i de fons una imatge difuminada del Parlament de Catalunya

Davant d'aquesta situació, la solució dels republicans ha estat intentar apuntar-se un èxit prou gran per resistir aquestes pressions. És a dir, aconseguir la "sobirania fiscal" i no una simple reforma ja contemplada a l'estatut d'autonomia.

Com a efecte derivat, ERC intenta traslladar al PSC les pressions en forma de dates límits i ultimàtums. En essència, però, els ultimàtums es redueixen a un: aconseguir aquesta sobirania fiscal o repetir eleccions.

Assumpte diferent és que els socialistes - que coneixen l'estat dels sondejos - acceptin ballar amb el compàs dels republicans.

Les amenaces sense recorregut de l'ANC

El processisme de Junts i els seus satèl·lits observa tota aquesta situació amb nerviosisme. Si el tripartit tira endavant, serà la confirmació que el procés és història i, per tant, que Junts se'n va a l'oposició amb un destí força incert.

En aquest sentit, un dels altaveus processistes que pressiona més ERC és l'ANC. Ahir, per exemple, instaven a recuperar per enèsima vegada la unitat independentista. Tot i els pocs resultats que obté l'ANC, la veritat és que no cessen en el seu afany.

Dos homes posen davant d'un cartell groc amb el text

Avui mateix, l'ANC ha tornat a assenyalar ERC amb aquest joc d'ultimàtums creuats entre perdedors.

“Davant un estat opressor i que incompleix les promeses, no es pot negociar. Cap pacte amb els partits del 155 no ens farà lliures”, diu l'ANC abans de compartir la seva conclusió, “Aquest és el nostre ultimàtum: independència o independència”:

El que no és clar és quin recorregut poden tenir aquesta classe d'advertiments amb un processisme que ha perdut la majoria absoluta i que les enquestes no la tornen en cas de repetició electoral.

L'única esperança que poden albergar Junts i l'ANC és que les bases republicanes tombin l'acord i apostin pel discurs nacionalista que necessita l'expresident Puigdemont. Encara que sigui al preu d'enfrontar-se una altra vegada a les urnes.

➡️ Política

Més notícies: