El Congrés debat la llei d'estrangeria amb rècord d'arribades d'il·legals el 2024

El Congrés dels Diputats celebra avui el seu darrer ple de la temporada, amb molts temes damunt la taula. Els diputats votaran mesures com ara la renovació del poder judicial, la pròrroga de les ajudes per afrontar les conseqüències de les guerres a Ucraïna ia Gaza, i la reforma de la llei d'estrangeria. Aquest últim serà el tema més calent de la jornada, ja que PP, Vox i Junts rebutgen el repartiment de menors no acompanyats a les diferents comunitats autònomes.

L'origen de la mesura és la saturació de les Illes Canàries, que ha superat el 150% de la capacitat d'acollida degut a l'allau migratòria. Els governs espanyol i canari van pactar el repartiment dels menors no acompanyats a la resta de comunitats, però abans necessiten reformar la llei d'estrangeria.

El tràmit parlamentari ha topat amb l'oposició de Junts, que critica el greuge cap a Catalunya i insisteix en la transferència de les competències d'immigració. Vox va anunciar la seva oposició des del principi, i el PP, que inicialment es va inclinar a favor de la mesura, ara s'hi posiciona en contra. El debat avui al Congrés arriba en plena crisi migratòria a Espanya, amb un nou repunt que amenaça la seguretat fronterera.

Més onades migratòries

Les Illes Canàries tornen a ser l'epicentre de l'allau migratòria a Espanya. L'any passat ja hi va haver un increment del 82% de la immigració il·legal, amb l'arribada de 56.852 persones en situació irregular. Segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior, les xifres han tornat a augmentar aquest 2024, ja que des de començament d'any han entrat 26.585 immigrants il·legals, un 90% més que l'any passat.

Qui s'emporta la pitjor part són les Illes Canàries, on han arribat tres de cada quatre immigrants il·legals aquest any. Les previsions s'han vist desbordades, amb un 160% per sobre de la capacitat d'acollida, cosa que ha motivat la petició del repartiment de menes. Una de les comunitats amb més impacte en el repartiment és Catalunya, on l'any passat van arribar uns dos mil menors no acompanyats quan la previsió era de trenta.

La Generalitat ha protestat per l'enviament massiu de mena, sense rebre a més els recursos necessaris per atendre'ls. Vox addueix raons de seguretat i manté la seva posició "contra la immigració il·legal, per la protecció de les fronteres i l'aposta per una immigració legal, ordenada i compatible amb la ciutadania espanyola". El PP ha dit que "nosaltres mai deixarem un ésser humà a la riba, i menys si és menor", però ha acusat el Govern no acceptar cap de les seves mesures i d'exercir un "xantatge".

Un desafiament per a la seguretat

Mentrestant, segueix a l'aire la regularització de mig milió d'immigrants il·legals aprovada recentment per tots els partits excepte Vox. Els de Santiago Abascal van acusar el PP de plegar-se a la irresponsabilitat del Govern i afavorir l'efecte crida. Plantegen la qüestió com un desafiament a la seguretat nacional, posant en relleu els problemes de convivència que ja s'estan vivint diàriament a molts barris.

Catalunya és el reflex fidel d'aquesta crisi social, ja que la delinqüència s'ha disparat i ha sorgit el debat sobre l'enllaç entre immigració i criminalitat. Un dels fenòmens de la violència a Catalunya és la multireincidència, protagonitzada sobretot per estrangers. Segons dades de la Guàrdia Urbana, a Barcelona el 80% dels delictes són comesos per estrangers multireincidents menors.

ERC, el partit del govern, ha fomentat durant anys la immigració il·legal i fa temps que nega el problema de la inseguretat. Vox i PP defensen el control migratori i la mà dura contra la delinqüència, mentre que l'aparició d'Aliança Catalana, un partit independentista antiimmigració, ha obligat Junts a fer un cop de volant. Els de Puigdemont han passat del bonisme a demanar les competències en immigració per deportar estrangers multireincidents.