Salvador Sostres toca la tecla parlant de Puigdemont i Junqueras

Salvador Sostres és una de les plomes més conegudes de l'ABC i l'espai conservador en general. De Barcelona i polèmic, Sostres va viure un trànsit des de posicions properes a l'independentisme fins a ser un agut crític del processisme. La seva darrera columna tracta precisament de la situació política catalana.

Amb el títol "Catalunya, de l'aspiració nacional a l'abordatge dels problemes personals", Sostres ha fet un retrat molt encertat de la situació de fons que hi ha amb Puigdemont i Junqueras. La tesi de l'autor és clara: en última instància, tot això va de l'ambició personal de dues figures que no accepten estar de sortida.

Es desinfla el procés

“Dos perdedors que aspiren a ser presidents sense haver guanyat mai unes eleccions, un candidat sense partit ni discurs i una exalcaldessa tòxica que exigeix el que ningú no està disposat a donar-li: problemes que van ser polítics s'han tornat personals i de persones que tots menys ells veiem com comencen a surar els seus cadàvers”. Aquest és el darrer paràgraf de l'article de Salvador Sostres i que resumeix el panorama real de la política catalana.

Aquesta agonia político-personal dels polítics més coneguts de Catalunya només apunta a les darreres raneres del procés. I el gran derrotat no és cap altre que l'expresident Puigdemont, que planejava un retorn messiànic per a Catalunya que al final s'ha quedat en no res. Tot això al marge que, com assenyala l'autor, la unitat independentista sempre va ser un miratge per l'odi que es tenen Puigdemont i Junqueras.

I on condueix aquesta situació? De moment, a un retorn no gaire èpic de Puigdemont a Catalunya. "Pròxima estació: la jubilació anticipada i sense poder tornar a Espanya com Tarradellas - és el que tenia planejat - i més enllà de la festa que li organitzin els seus familiars serà un particular en vol regular que aterrarà havent estat derrotat en tots els seus propòsits", diu Sostres.

I, per altra banda, també condueix a l'espectacle d'un Oriol Junqueras que no tanca completament la seva etapa. “Junqueras no té rival a Esquerra, però sí en realitat. El mateix que Puigdemont, tampoc no ha guanyat mai unes eleccions autonòmiques, ni el seu partit amb ell a l'ombra, i a les europees a les quals es va presentar el 2019 Puigdemont li va donar una peça històrica”.

La política catalana, en definitiva, ha estat per a Sostres una competència entre dos partits que amagava en realitat una competència personalista. I que aquesta manera de fer política s'enfonsa es manifesta en el fet que cap dels dos protagonistes (Junqueras i Puigdemont) o dels personatges secundaris (Colau) sembla assumir la realitat.