Qui podria liderar ERC després de la desfeta electoral del 12 de maig

Esquerra Republicana afronta l'enèsim procés intern de renovació amb l'objectiu de no partir-se per la meitat com ja ha passat tantes vegades. Marta Rovira se'n va i Oriol Junqueras té molt complicat seguir, encara que presentarà batalla fins al final.

Junqueras ja no ha comptat amb el suport de l'executiva i, si un parla amb militants, sembla difícil que trobi el fervor popular que busca. Encara més, encara que finalment presenti la seva candidatura, no es descarta que hagi de competir amb un altre militant d'ERC. A partir d'aquí, comencen les travesses per saber qui podria ser el nou líder republicà, la persona encarregada de recuperar el partit i ser cap de llista en unes eleccions hipotètiques.

Partim de la base que Esquerra escollirà al novembre el seu nou secretari general i president. Normalment, és una bicefàlia que es presenta de la mà i que ha de comptar amb el suport dels militants. L'objectiu conjunt de Marta Rovira i Pere Aragonès és cercar entre la nova generació i el poder local aquests dos candidats.

Històricament, ERC s'ha mogut entre dues aigües: l'ànima més republicana, encarnada ara per Rufián i Tardà –i, per extensió, Junqueras–, i un corrent més nacionalista, contrari al PSC. Junqueras i Rovira unien les dues visions a la seva candidatura del 2011, cosa que probablement s'intentarà ara.

Donem per fet, doncs, que la direcció actual d'Esquerra buscarà el tàndem de consens. Una altra cosa és que molts altres no provin de fer la guerra pel seu costat i, com Junqueras, sondejar suports. És la lluita fratricida pel poder, temptadora i cruel. Arriba, a més, mentre el PSC i Junts esperen que els republicans es mullen i decideixin la seva posició per a la investidura.

Ara mateix ERC té tres opcions. Votar Illa, pujar al camí sense sortida de Puigdemont, o no moure's i anar a noves eleccions a l'octubre. Decidiran Rovira i Aragonès mentre busquen el relleu republicà, un fet que afegeix pressió a un procés ja difícil.

Els noms que podrien liderar Esquerra

A diferència d'altres formacions, ara mateix a ERC no hi ha un relleu clar. Hi ha rumors, suposicions i voluntats. Quico Sallés escrivia divendres al diari El Món, que els dirigents republicans volen mirar al poder local. Es parlava de l'alcalde de Manresa, de Marc Aloy o d'Alba Pijoan, de Tàrrega, fins i tot de Jordi Viñas, alcalde de Salt.

Es tracta, però, de perfils més baixos, potser idonis per ser secretaris d'organització, fins i tot secretari general, però sense carisma per ser cap de cartell d'Esquerra. Descartat, doncs, mirar cap als alcaldes, toca cercar entre els comandaments del partit.

I aquí sí que trobem diversos perfils que s'ajusten a allò que puguin voler Aragonès i Rovira. Un és Raquel Sans, cap de llista a Tarragona i que compta amb molt bona premsa entre militants i Calàbria. Sans ha resistit millor que els altres candidats i va escollir bé fa 3 anys, declinant ser la portaveu del Govern.

Un perfil semblant és el de Marta Vilalta, encara que se la relaciona més amb l'època Junqueras i Rovira. Vilalta era la promesa que no ha acabat de fer el salt i, a més, hi ha un altre condicionant: el paper que vulgui jugar la seva parella, Gerard Gómez del Moral.

Del Moral és militant històric d'ERC, va estar a Madrid amb Rufián i no es va entendre i va fer un pas enrere. En parlava també Sallés i en va fer bé, perquè pot tenir pes en els mesos vinents. Estiguin atents.

Caldrà veure, a més, els moviments d'altres presidenciables, que no han amagat les ganes de manar. Un és Roger Torrent, que ja es va proposar per ser el candidat el 2017 i va perdre front Aragonès. Un altre és Gabriel Rufián, sempre a l'ombra de Junqueras i còmode a Madrid, això és cert.

També hi ha Juli Fernández, que queda gairebé descartat, i Josep Maria Jove, segurament el més preparat però massa cremat pel Procés. Podria emergir Jordi Solé, que ha estat d'eurodiputat fins que l'executiva se'l va carregar per posar Tomàs Molina, així com Laura Vilagrà, que podria ser la veu republicana al Parlament després de l'adeu de Pere Aragonès.

Descartades sorpreses i fitxatges externs com va ser el del mateix Junqueras, d'aquests noms hauria de sortir el nou líder republicà. Tenen temps fins al novembre, a priori.