Salvador Illa vol ser Angela Merkel i reivindica els seus dos grans fracassos

El 31 d'agost de 2015, Angela Merkel va pronunciar la frase que va definir el seu llarg mandat com a cancellera alemanya. “Wir Schaffen das!” (podem fer-ho!) va dir als alemanys davant l'allau de refugiats. Merkel va deixar entrar gairebé un milió de refugiats aquell any, cosa que va submergir Alemanya en un caos migratori del qual encara està pagant les conseqüències.

El fracàs de la política migratòria va marcar el mandat d'Angela Merkel, però no va ser l'únic. La cancellera alemanya també va liderar l'ofensiva contra les centrals nuclears, que a la llarga s'ha revelat com un error. La seva política energètica va fer Alemanya més dependent de Rússia, portant el país a la crisi quan va esclatar la guerra Ucraïna.

Angela Merkel va representar com ningú el fracàs de les polítiques europees de les últimes dues dècades. Polítiques que han portat al desastre tant a Alemanya com a la UE. Però el President Salvador Illa ha reivindicat el seu llegat aquest dimecres al Parlament, precisament en immigració i nuclears (els seus dos grans fiascos).

‘Més Merkel i menys Trump’

Ha estat durant una interpel·lació a Alejandro Fernández, després que el diputat del PP li retreies el seu pla de tancar les nuclears.

Illa es va referir al ‘drill, baby, drill’ com el camí que no cal seguir. Aquest va ser el lema del Partit Republicà en la campanya nord-americana de 2008. Defensava intensificar les perforacions de gas i petroli per augmentar els recursos i evitar la dependència energètica de l'exterior.

El President de la Generalitat ha dit que el seu govern és més partidari de la política energètica d'Angela Merkel. “Més Merkel i menys Trump”, va dir, “en immigració i també en nuclears”. Illa va insistir que "el futur és la descarbonització i són les renovables".

La realitat és que Catalunya és una de les regions d'Espanya més dependents de l'energia nuclear. El pla de tancament de les nuclears augmentaria la dependència energètica de l'exterior amb un cost de milers de milions d'euros anuals.

El fracàs de les elits europees

La política energètica d'Angela Merkel va fer Alemanya més dependent del carbó, va impedir reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, i va augmentar els costos de l'energia per a la indústria i les llars. Una de les raons del fracàs va ser la falta d'inversió en promoure les fonts renovables. Precisament el que passa a Catalunya, que representa un percentatge molt baix de les renovables a tota Espanya.

El mateix va passar amb la política migratòria de Merkel, de qui ara Illa reivindica el seu llegat. Alemanya va obrir les portes a desenes de milers de refugiats que havien quedat atrapats a Hongria. Merkel va aconseguir contagiar d'entusiasme els alemanys davant el repte de l'acollida i integració de tota aquella massa d'estrangers.

Mesos més tard el mateix govern de la CDU va reconèixer un caos migratori al país. El fiasco ha portat entre altres coses a l'ascens d'un partit ultradretà i antiimmigració com Alternative für Deutschland.

Salvador Illa té dos referents en immigració: Pere Aragonès i Angela Merkel. Fa unes setmanes va fer seves les paraules de l'expresident als musulmans (no us heu d'integrar, vosaltres sou Catalunya). I ara reivindica la política de portes obertes d'Angela Merkel que ha portat Alemanya al col·lapse.

Merkel va representar la defensa de l'establishment polític de Brussel·les. Avui la UE és un continent condemnat a la decadència per les decisions polítiques preses en les últimes dues dècades.