Salvador Illa escombra Puigdemont i el processisme pateix la seva pitjor derrota

L'efecte Puigdemont ha quedat en una percepció amplificada per les xarxes socials. Salvador Illa ha fet bons els pronòstics, ha superat els 40 diputats —amb 42 escons— i ha certificat, a priori, la defunció del processisme. El daltabaix d'ERC, que s'ha quedat amb 20 diputats, i el de la CUP, que ha baixat a 4 escons, allunya una majoria processista al Parlament.

Ha estat la nit de Salvador Illa. El PSC s'ha aproximat al 30% dels vots, aconsegueix 42 diputats i podria pactar amb Junts o bé amb ERC i els Comuns. El to moderat d'Illa, les crides al sentit comú dels socialistes i els suports de gent com Miquel Roca o Miquel Sámper han situat el PSC a la centralitat.

Cal reconèixer que han sabut llegir bé el context i han frenat un Puigdemont a l'alça. El resultat de l'expresident no és dolent, amb 36 diputats. Però malgrat la desfeta d'ERC, només suma 4 diputats més i no hi ha opció possible que sigui investit.

La irrupció de Sílvia Orriols també mostra les febleses de Junts, que veu com un partit nou, sense diners i sense presència als mitjans, entra amb dos diputats i es queda a les portes de treure'n fins a 5.

Carles Puigdemont podrà treure pit i dir que ell, a diferència d'ERC, ha fet els deures. La realitat és que la seva aposta del tot o res no li ha sortit malament i només una més que possible repetició electoral el pot mantenir en la política.

Nit de cares llargues a l'esquerra del PSC

Si hi ha un perdedor clar és l'esquerra més enllà dels socialistes. Tant ERC, com Comuns i la CUP han patit un dur retrocés electoral. És evident que és més dur per als republicans, que arribaven governant en solitari la Generalitat i que s'emporten un correctiu històric.

Pere Aragonès ha perdut 13 diputats, ha quedat deslegitimat per liderar Esquerra i el seu futur sembla que està lluny de la política. La seva generació, amb Tània Verge, Marta Vilalta, Sergi Sabrià i companyia, ha tingut l'oportunitat de manar al Govern i les urnes els han castigat sense pal·liatius.

Una cosa semblant ha passat a la CUP, que es queda amb tan sols 4 diputats, perdent més de la meitat de la seva representació i sense escó a Lleida i Tarragona. De fet, a Barcelona s'han salvat pels pèls, traient poc més del 3% dels vots. Una cosa semblant passa als Comuns, que es queden únicament amb diputats a Barcelona i demostren que més enllà de l'AMB no existeixen.

És evident que Catalunya ha volgut castigar les esquerres més enllà del resultat del PSC. El vot a Salvador Illa és evidentment en part ideològic, però també recull suport del nacionalisme, del constitucionalisme i fins i tot d'una classe empresarial que vota per interessos. L'electorat català s'allunya de l'esquerra després del Procés, sense cap dubte.

Els altres guanyadors de la nit

Més enllà de Salvador Illa, el PP d'Alejandro Fernández és l'altre vencedor d'aquesta cita electoral. Guanya doblement: d'una banda, passa de 3 a 15 diputats i de l'altra supera clarament Vox en la lluita interna. Alejandro surt reforçat després del seu pols a Feijóo i queda legitimat fins i tot per afrontar una repetició electoral si fos el cas. Encara més, passa a ser un actor important al Parlament.

Cal destacar els 11 diputats de Vox, que manté representació en un context difícil en l'àmbit nacional. Ignacio Garriga perd davant d'Alejandro, però supera de llarg Comuns i la CUP i consolida el seu electorat a Catalunya.

L'altre gran guanyador és Aliança Catalana, que entra al Parlament amb 2 diputats. Encara més, s'han quedat a les portes a Barcelona, on no han aconseguit 2 diputats pels pèls. Potser les perspectives d'Orriols eren més grans, però entrar al Parlament sense presència als mitjans i sense diners al darrere és una fita.

Encara més, si hi ha repetició electoral, pot ser el moment per a Aliança, que té a tocar el segon diputat a Girona i els tres a Barcelona.