Salvador Illa, cada cop més sol enmig de la crisi del 'sanchisme'

L'augment de la pressió interna al PSOE per avançar les eleccions deixa Salvador Illa com l'únic baró territorial fidel a l'estratègia de Moncloa. El president català té aquest divendres un bon marró. Haurà de defensar el finançament singular en una Conferència de Presidents convertida en una ratera per al PSOE.

El PP va amenaçar de boicotejar la trobada si el Govern no acceptava incloure els seus temes a l'ordre del dia. Entre ells el finançament singular, principal punt de fricció entre Illa i la resta de barons socialistes.

El PSC ha convertit el conflicte en una oportunitat. Salvador Illa va afirmar ahir al Parlament la seva intenció de “defensar” el seu acord amb ERC a la Conferència de Presidents que se celebrarà aquest divendres a Barcelona. Així mata dos pardals d'un tret. D'una banda alleuja la pressió del PP sobre Pedro Sánchez, i de l'altra satisfà els seus socis demostrant el seu compromís amb el finançament singular.

Això altera el pla del Govern, que primer volia tancar els serrells de l'acord amb el Gobierno i després exposar-lo a la taula bilateral amb la Generalitat. Tot, davant la data límit del 30 de juny fixada per ERC. Finalment, el PSC ha cedit a les exigències del PP i ho utilitzarà per tornar a defensar els avantatges del nou sistema de finançament autonòmic.

Illa, sol davant la pressió dels barons

Aquest embolic ha evidenciat una altra cosa, i és que Salvador Illa està cada cop més sol en la crisi interna del PSOE. El president de la Generalitat està sent ostatge de l'estratègia de Moncloa. Però a més, es troba atrapat entre la crisi del PSOE a Madrid i l'agitada escena política catalana.

Salvador Illa és des de fa temps l'últim reducte del sanchisme als territoris. L'actual crisi del Gobierno de Pedro Sánchez ha accentuat la seva difícil posició. Mentre els capitostos socialistes com Miguel Lambán i Emiliano García-Page demanen eleccions anticipades, Illa segueix fil per randa els dictats de la Moncloa per sostenir Sánchez.

El problema és que Illa, a qui les enquestes somriuen a Catalunya, pot acabar veient-se perjudicat per l'estratègia de Moncloa. Sobretot pel que fa al calendari del cicle electoral imminent. El PSC podria acabar pagant els plats trencats de Pedro Sánchez.

Primer venen les eleccions andaluses (estiu de 2026), després les autonòmiques, municipals i generals (2027), i finalment les catalanes (2028). És a dir, Catalunya tancarà un nou cicle electoral que pinta molt negre per als socialistes. I tot i les bones expectatives del PSC, és difícil pensar que una nova debacle als territoris i a les generals no influiria en les eleccions catalanes.

El futur d'Illa, en mans del PSOE

Moncloa i Palau són dos cordons umbilicals units entre altres coses per l'aliança dels socialistes amb ERC i Comuns. Les enquestes fins ara deixen clar que Sánchez no podrà reeditar la seva majoria, a causa de l'enfonsament sobretot de Sumar. A Catalunya, el destí d'Illa també penja d'un fil pel declivi dels seus socis.

Però el llast no és només electoral, sinó també ideològic. El seguiment del sanchisme ha portat Illa a lligar-se a socis que estan arrossegant el seu govern cap a l'esquerra. La qual cosa li està impedint desplegar la seva estratègia inicial, basada en l'obertura d'un gran espai de centre que permetés assolir grans consensos a Catalunya.

En convertir-se en ostatge del sanchisme, Salvador Illa ha hagut de renunciar al “Govern de tothom” per lliurar-se a ERC, Comuns i fins i tot la CUP. Així, en lloc de passar pàgina després d'una dècada de processisme ha deixat la política catalana novament en mans d'una minoria. La mateixa que ha governat directament o indirectament Catalunya aquests darrers anys.

Hi ha una última carambola possible. Si Pedro Sánchez acaba veient-se obligat a dimitir després de perdre les eleccions el 2027, el sanchisme podria proposar Illa com el seu successor. Si el PSC resisteix a Catalunya, el projecte de Sánchez podria tenir una última bala per resistir