El cordó sanitari al Parlament no funciona i els seus membres canvien d’estratègia

Una de les característiques més distintives dels cordons sanitaris és que no funcionen. La raó és que les forces polítiques outsider solen vehicular allò que l'establishment ha deixat fora. Els exemples són molt nombrosos, i el més clar és el de França: la marginació del Front Nacional només ha servit per guanyar temps.

A Catalunya, però, aquesta lliçó política no sembla haver arribat. Al contrari, l'ordre polític vigent ha insistit a cometre tots els errors possibles en aquest sentit. El famós ‘pacte antifeixista’ contra Vox el 2021, per exemple, no ha evitat que la formació continuï amb el seu creixement lent i constant. Cal recordar que, malgrat l'espectacular creixement del PP, Vox no només no ha perdut vots, sinó que n'ha guanyat, 30.000, concretament.

Per acabar de complicar aquest panorama, al Parlament s'hi va sumar un altre partit de dreta identitària, màximament susceptible de ser inclòs entre les forces “feixistes”. Ens referim a Aliança Catalana. En aquest punt, el cas d'AC és molt més revelador que el de Vox per una simple raó. I és que AC és independentista, de manera que no dona marge al processisme per vincular “extrema dreta” amb unionisme.

Com molts recordaran, abans de les últimes eleccions autonòmiques, l'esquerra es va sumar a una clàssica estratègia de mobilització a través de la por. D'aquí la fixació que va tenir ERC amb Orriols, que, fins al moment, no tenia ni representació parlamentària. Per proximitat electoral a això s'hi van sumar els Comuns, la CUP, el PSC i, sorprenentment, Junts.

Junts canvia d'estratègia

De fet, ha estat Junts qui ha fet esclatar el cordó sanitari. El motiu el trobem en què AC té molt fàcil fer-li el marcatge ideològic a Junts. I ho pot fer a través de mocions a les quals Junts no es pot negar (reactivar la DUI del 2017, per exemple).

Així mateix, els intents de multar i castigar Orriols per silenciar-la no fan més que potenciar-la. Això explica que el president Rull ara deixi parlar llargament Orriols quan al principi de la legislatura la interrompia constantment. Ara l'estratègia és deixar-la parlar, i en tot cas iniciar a posteriori sancions i procediments interns.

I és precisament Junts el responsable que la intensitat del cordó sanitari s'hagi rebaixat. L'absència d'un discurs ideològic sòlid (el vel islàmic, per exemple) els pesa massa com perquè no sigui evident que volen fer callar Orriols. A Junts han necessitat diversos sondejos interns negatius per entendre que això no funciona.

La situació, en definitiva, no presenta grans misteris. Després del col·lapse processista, les forces polítiques tradicionals necessiten temps per reorganitzar-se. Pel camí assistim a situacions com l'actual: cordons sanitaris que van i venen.