Salvador Illa es converteix en el nou salvavides de Pedro Sánchez

En política gairebé mai no hi ha anècdotes. Per això, quan es tracta de polítics, tot es mira amb lupa. Això fa que, alhora, els polítics es desvisquin per ser indefinits i no agafar-se així els dits. En la mesura que sigui possible, intenten reduir al màxim els canvis d'opinió.

La darrera anècdota han estat les vacances de Salvador Illa. El nou president de Catalunya se n'ha anat a Lanzarote, on, casualitat, també estiueja Pedro Sánchez. Tot i que la casualitat ha estat doble perquè a l'illa també hi havia l'expresident Zapatero, que és l'autor original de la idea de fer concessions a Catalunya.

I no han escatimat en fotos, excursions i passejades. L'objectiu era que se'ls veiés i que se'ls veiés bé. Sobretot, que els veiessin la resta de barons territorials.

Portat a la realitat, tot això vol dir que Pedro Sánchez reorganitza el nucli dur del partit. I, en ell, ara hi figura Salvador Illa per mèrits propis. Tenint en compte com és el PSOE, aquest no és un canvi menor.

El PSC guanya espai

Com un veler, Pedro Sánchez es mou en funció del vent. I, des de les darreres eleccions generals, el vent va canviar de direcció cap a Catalunya. I allà que va ser Pedro Sánchez, que tenia a Catalunya tot un calador de vots a nivell nacional. L'objectiu sempre va ser donar l'amnistia al processisme per desactivar-lo.

I hom pot dir que l'estratègia els ha sortit bé. Encara que tot estigui molt tendre, els socialistes poden vendre la idea de la pacificació. A això hi ha contribuït el caos processista, les promeses faraòniques d'independència del qual no han estat innòcues ni per a la societat, ni per a la gestió política.

Amb aquests antecedents, una figura com la de Salvador Illa s'ha revalorat molt. De ser un moderat ministre de Sanitat ha passat a president autonòmic. Pel camí, ha guanyat una forta ascendència dins del PSOE, que és on hi ha el poder polític real de l'esquerra espanyola.

Sobre això cal tenir present que el PSOE s'organitza per federacions territorials. La del PSC sempre ha estat particular perquè, a més de ser un partit propi, ha portat a la seva essència la qüestió catalanista. Per això, el PSC ha tingut una certa independència, molt matisada, pel que fa al PSOE.

Però que el PSC guanyi espai ara dins del PSOE – i que Pedro Sánchez ho publiciti amb aquestes vacances – provoca nervis dins del partit. Al capdavall, el PSOE haurà de maniobrar ara per fer concessions de molta importància i vendre com a federal el que, en realitat, serà un federalisme asimètric.

Alguns crítics com García Page, Lambán, Borrell o Felipe González ja s'hi han posat en contra. Però no és menys cert que els barons del PSOE tenen un llarg historial de posar-se en contra de Sánchez sense més efectes.

El PSC, sucursal de Sánchez

Fins i tot abans de les eleccions autonòmiques del 12M ja era evident que la legislatura passava per Catalunya. El primer pas, que era col·locar Illa a Palau, s'ha complert. Ara, un cop conquerit el poder, només queda mantenir-lo. Això obligarà el PSC a mantenir els ponts amb Junts i ERC, el vot dels quals a Madrid és encara determinant.

En aquest context, Salvador Illa ha esdevingut el baró territorial amb més importància. Això té dues cares.

D'una banda, si el PSC fa les coses bé, es podrà instal·lar a la Generalitat durant almenys dues o tres legislatures. Però, per altra banda, això té el cost de lligar-se del tot al “sanchisme”. De fet, si les cessions a ERC tiren endavant, el PSC serà l'altaveu – potser l'únic – del nou federalisme asimètric.

D'ara endavant, seria inversemblant que veiéssim qualsevol tipus de dissonància del PSC amb allò que digui i mani Sánchez. I que el primer que ha fet Salvador Illa hagi estat anar-se'n fins a Lanzarote és per a molts un símptoma que ha anat a rendir comptes i presentar balanços.