Augmenta la pressió sobre la direcció d'ERC a tres mesos del congrés extraordinari

Els problemes continuen acumulant-se a la taula de la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tancada ja la carpeta de la investidura de Salvador Illa, ERC afronta ara diverses qüestions no menys importants per a la supervivència del partit.

La polèmica estructura paral·lela per difamar rivals polítics fins i tot de dins de la formació (cartells de l'Alzheimer contra Ernest Maragall o el ninot penjat amb la cara d'Oriol Junqueras en un carrer de Sant Vicenç dels Horts), el possible futur pacte per entrar al govern de Jaume Collboni a Barcelona i el congrés extraordinari que celebraran a finals de novembre per definir els nous lideratges del partit segueixen generant mals de cap a la cúpula republicana.

Especialment clau és aquesta darrera carpeta. La pressió sobre l'actual direcció, amb Marta Rovira al capdavant, augmenta. Falten tres mesos per a la celebració d'aquest congrés extraordinari. I la cúpula està veient com va perdent aquesta batalla.

D'una banda hi ha un sector del partit (sobretot el sector junquerista) que apreta Marta Rovira i companyia perquè avancin el congrés. Defensen que potser tenia sentit programar-lo per al novembre per si hi havia repetició electoral a Catalunya. Però un cop investit Salvador Illa, molts reclamen que no hi ha arguments per celebrar-lo tan tard. I més, si tenim en compte que els estatuts d'ERC deixen clar que s'hauria de celebrar dos mesos després de la dimissió del president de la formació, que va ser a principis de juliol.

Tres mesos (o menys) per a la batalla definitiva entre jonqueristes i roviristes

Els motius reals pels quals el sector d'Oriol Junqueras vol avançar al màxim el congrés extraordinari és que, ara com ara, va liderant la guerra interna per aconseguir el control del partit. L'exvicepresident de la Generalitat fa setmanes que es reuneix amb les bases en diferents reunions i trobades, convencent així uns militants que tindran a la seva mà la decisió de proclamar el nou president de la formació. I aquí és on apareix l'altra situació delicada que viu el sector de Marta Rovira.

Van passant els dies i els roviristes segueixen sense presentar una candidatura alternativa a Oriol Junqueras. Fonts de la cúpula han assegurat a diversos periodistes que ho faran a finals d'aquest agost o a principis de setembre. La demora és fins a cert punt normal perquè han de configurar una candidatura que, encara que la vulguin vestir de renovadora, no serà tal.

Publicava El Público alguns dels noms que poden liderar aquesta alternativa a Junqueras. I aquests aires de renovació, ni hi són ni se'ls espera. Els exconsellers Roger Torrent o Ester Capella, l'exvicepresidenta del Govern Laura Vilagrà o l'actual portaveu i membre de la Mesa del Parlament Raquel Sans en són alguns. Fins i tot ha sonat el renovador nom de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i condemnada a presó per 'procés'. En definitiva, els que van signar i van impulsar un manifest exigint una renovació de la cúpula, acabaran presentant algunes de les cares que fa temps que en formen part.

Per maquillar aquesta realitat, els roviristes aposten per crear una direcció més coral i sense tants personalismes, incloent-hi fins i tot algunes de les cares visibles del partit a l'àmbit municipal.

En qualsevol cas, sí, encara queden tres mesos per al congrés, però la cúpula d'ERC (amb una Marta Rovira que ja va anunciar que deixaria el càrrec) ha de treballar a contrarellotge. D'una banda, lluitant contra el seu propi manifest en què exigien una renovació que difícilment es donarà. I de l'altra, lluitant contra un Oriol Junqueras que ja ha pres la davantera en la batalla interna. Mentrestant, cada vegada hi ha més veus que exigeixen un avançament del congrés (que la mateixa cúpula és la que pot bloquejar o permetre).