Rússia va pagar part del referèndum català segons un nou informe

El referèndum d‟autodeterminació a Catalunya torna a estar damunt la taula. Els resultats electorals del 23-J obren la porta a un pacte entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. El PSOE necessita l'abstenció de Junts, i aquests posen el referèndum com a condició innegociable.

Això coincideix amb una nova informació sobre el referèndum il·legal celebrat a Catalunya l'1 d'octubre del 2017. Segons un informe de la Comissió Europea, “Rússia va proporcionar suport financer i logístic per al referèndum” a Catalunya.

Què diu linforme de la CE

L'informe sobre amenaces híbrides ha estat realitzat pel Centre Comú de Recerca, pertanyent al departament de Coneixement i Ciència de la Comissió Europea. El document parla de les operacions cibernètiques per desestabilitzar la situació política a Catalunya. A més a més, s'haurien finançat grups culturals i think tanks de l'òrbita independentista.

El centre de recerca ha analitzat diverses “amenaces híbrides” al voltant de situacions com les fake news durant la Covid, l'atemptat contra el gasoducte NordStream2, o el mateix referèndum a Catalunya.

Segons l'informe, Rússia no va crear el conflicte català "però el va explotar en benefici propi" amb la intenció de contribuir a "una inestabilitat profunda i duradora en un estat membre de la UE i l'OTAN". Especifica que el Kremlin “va proporcionar suport financer i logístic al referèndum il·legal”.

La ingerència russa s'hauria produït tant a nivell local com nacional i internacional. La seva voluntat de “desestabilitzar la situació a Catalunya” va provocar, segons aquest informe, “un impacte a la ciberseguretat estatal”. També es refereix a “campanyes de desinformació i propaganda per polaritzar la societat”.

No només això, sinó que a més els russos haurien ajudat els separatistes catalans a “promoure encara més la seva ideologia a través dels seus mitjans culturals”.

La conspiració Moscou-Catalunya

Fa temps que la Comunitat Europea segueix el rastre de la suposada participació russa a l'entramat separatista català de l'1-O. No n'hi ha per menys. Els serveis secrets van alertar de la gravetat de la “guerra híbrida” impulsada per Moscou per desestabilitzar les democràcies europees.

Els dirigents catalans haurien mantingut els vincles amb Rússia després de l'estrepitós fracàs de la tardor del 2017. Segons els serveis d'intel·ligència, un líder del moviment separatista català va viatjar a Moscou a buscar ajuda el 2019. L'home en qüestió era Josep Lluís Alay, alt conseller de Puigdemont.

Segons va informar el New York Times, Alay hauria contactat amb funcionaris russos i exagents de la intel·ligència del Kremlin.

Després del rebuig dels Estats Units i la Unió Europea a donar suport a la secessió catalana, els processistes van confiar en Moscou. Cosa que va quedant cada cop més confirmada amb aquestes noves investigacions.