Rodalies retrata el fracàs de l'estratègia d'ERC

ERC i Junts han passat de desafiar l'Estat a rivalitzar per veure qui aconsegueix més concessions del Govern central per a Catalunya. És la denominada era del post-procés, en la qual els partits processistes intenten frenar el seu enfonsament acomodant-se a la nova realitat. Això els porta a pactar acords “històrics” per vendre grans titulars, sense tancar els petits detalls que després acaben sent fatals.

El seu fracàs més estrepitós va ser el de l'amnistia, que van vendre com a quelcom històric fa un any però en molts casos continua sense aplicar-se. Un altre exemple, el traspàs de les competències en immigració. Malgrat els cops al pit de Junts, els experts i els propis mossos han advertit que sense un augment d'efectius serà impossible.

El fracàs ha estat especialment estrepitós en el cas d'ERC. Veient les ambicioses demandes de Junts amb el sostre de despesa o la immigració, Esquerra va basar la seva estratègia en el finançament singular i el traspàs íntegre del servei de Rodalies.

Al febrer va proposar substituir el finançament singular per un consorci amb l'Estat, mesura que va haver de retirar davant l'allau de crítiques. Ara ha passat el mateix amb el traspàs de Rodalies. ERC ha acceptat la gestió compartida durant dos anys per evitar la vaga de treballadors de Renfe i Adif.

Ambdues negociacions deixen al descobert el fracàs de l'estratègia d'ERC de negociar grans acords d'esquena a la realitat o sense lligar els petits detalls.

Estratègia fallida d'ERC

El finançament singular agendat per al 2025 era un desafiament que els experts ja van assenyalar com a massa ambiciós. El traspàs de la xarxa ferroviària va desfermar un conflicte laboral per la incertesa que va generar en els treballadors. ERC ha intentat rectificar en els dos casos, però el remei ha acabat sent pitjor que la malaltia.

Aquells que pateixen les conseqüències són els catalans. El finançament singular va obligar a prorrogar un any més els pressupostos a Catalunya, posant en risc projectes i inversions en el sector públic. El traspàs de Rodalies ha acabat provocant un major caos a la xarxa ferroviària catalana, amb retards i trens cancel·lats.

Aquest últim episodi ha estat especialment sagnant. Reflecteix de manera dramàtica com la irresponsabilitat dels partits de poder a Catalunya condicionen negativament el dia a dia de les classes mitjanes i treballadores. Els interessos dels partits passen per sobre de les necessitats dels catalans, que ja s'han cansat.

Catalunya, cada vegada pitjor

Aquest dilluns una allau de crítiques als dirigents d'ERC per la seva falsa promesa (una més) del traspàs de Rodalies. Va calant la sensació que tant ERC com Junts juguen a salvaguardar els seus propis interessos a costa de posar en risc la qualitat de vida dels ciutadans.

El fracàs de Rodalies evidencia una altra contradicció d'ERC. Junqueras volia convertir el partit en un referent de la lluita laboralista, i no és capaç ni de garantir que els treballadors arribin al seu destí. Mentrestant, els seus dirigents es mouen tots en cotxe sense patir els contratemps.

Deu anys després de l'inici del Procés no hi ha hagut independència, i Catalunya continua caient en tots els estàndards de qualitat de vida. Els ciutadans cada vegada paguen més impostos per viure en un lloc on els trens no funcionen i hi ha llistes d'espera interminables i un fracàs escolar estrepitós. Un lloc on la delinqüència campa al seu aire i els serveis públics van perdent qualitat.

Són les conseqüències del processisme, un sistema en el qual els partits es culpen uns als altres mentre ningú és capaç de garantir que els trens arribin a temps. Tot i que la gent ja ha assenyalat els culpables, i podrien rebre el seu càstig en les pròximes eleccions.