ACN La reducció de jornada, una altra mesura de Sumar i Comuns que va camí del fracàs
La mesura posa en risc el petit i mitjà comerç i podria destruir llocs de treball
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte per a la reducció de la jornada laboral. La llei haurà de seguir ara el seu periple, i no s'espera que arribi al Congrés dels Diputats abans de l'estiu. Però ja ha servit perquè dirigents de Sumar i En Comú es pengin la medalla i frenar així el seu declivi electoral.
Yolanda Díaz ha dit que "és una mesura de salut pública, democràtica perquè reparteix la productivitat, feminista i que lluita contra el canvi climàtic".
La reducció de jornada, un empeny de Yolanda Díaz | Europa Press
La diputada Aina Vidal ha dit que "la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores afectarà de manera positiva a 12,5 milions de treballadors". I ha celebrat que "cada vegada estem més a prop d'aquesta conquesta".
Jéssica Albiach ha dit que el que volen els catalans és "cobrar millor i treballar menys". Els Comuns han fet seu el lema "treballar menys, viure millor".
La reducció de la jornada laboral és la mesura estrella amb la qual Sumar vol deixar la seva empremta en aquesta legislatura. Ho portaven en el seu programa electoral, amb la idea que treballar menys hores augmenta la productivitat, afavoreix la conciliació familiar i contamina menys.
Però els experts i el que ha passat en altres països adverteixen de les conseqüències negatives de reduir la jornada laboral mitjançant imposició. La reducció de la jornada laboral va camí d'un altre desastre, com el fracàs de les polítiques d'habitatge dels Comuns a Barcelona.
Caiguda de la productivitat i negocis en risc
El que s'ha observat en altres països com França, Bèlgica o Portugal és que reduir la jornada laboral a cop de decret provoca una caiguda de la productivitat. En aquests casos, d'1,5 fins a 3,5 punts. La qual cosa seria una estocada a l'economia espanyola, que porta anys lluitant per millorar els índexs de competitivitat.
Hi ha seriosos dubtes sobre l'eficàcia de la mesura | Europa Press
Cal dir que la caiguda de la productivitat en aquests països respon a diversos factors i no pot atribuir-se només a la reducció de jornada. Però els estudis apunten també que la mesura ha funcionat quan s'ha fet a través de negociacions o convenis. En canvi, la regulació, la imposició mitjançant decret llei, suposa un clar desincentiu.
Hi ha dues coses que preocupen especialment davant la reducció de la jornada laboral a Espanya.
Una és l'efecte negatiu que tindrà en els petits i mitjans comerços, molts dels quals podrien veure's obligats a tancar. En el millor dels casos, molts autònoms hauran de treballar més hores (es calcula que una mitjana de 53 hores setmanals) per mantenir el negoci a flotació.
L'altra és que la major caiguda de la productivitat es produirà en el sector terciari, i en especial el de l'hostaleria. En aquest tipus de negocis la productivitat està molt vinculada a les hores treballades. Això és molt preocupant, pel perjudici que causaria a una economia sustentada sobretot per aquest sector.
El fracàs de les receptes màgiques
La introducció d'aquesta mesura en una economia amb evidents debilitats podria portar a una pèrdua de llocs de treball. Sobretot si no va acompanyada d'incentius fiscals.
I és que allà on la reducció de jornada s'ha fet mitjançant conveni i atenent a les particularitats de cada empresa o sector, la mesura ha tingut èxit. Però quan s'ha intentat imposar, ha causat mals majors. La qual cosa torna a qüestionar l'obsessió reguladora de l'esquerra, que ha portat a desastres com el de l'habitatge.
En intervenir de forma invasiva el mercat es provoquen distorsions que moltes vegades aporten més problemes que solucions. Barcelona va ser el laboratori experimental de les polítiques d'habitatge de Podemos, i el resultat va ser catastròfic. Després de vuit anys de govern, és un dels llocs on més ha pujat el preu de l'habitatge.
A més, Sumar i Comuns tornen a presentar una recepta màgica que vol acabar amb tots els problemes. Volen pujar els salaris, reduir la jornada laboral, pujar els impostos i millorar l'ocupació. Però tot no pot ser.
Pujar el salari mínim als treballadors per després treure'ls el doble amb més impostos suposa una pèrdua de poder adquisitiu per a la gran majoria. Voler reduir la jornada laboral sense perdre llocs de treball o que l'economia no se'n ressenti també sembla una quimera.
Més notícies: