La reculada del 'PP alemany' amb la immigració, o per què puja la nova dreta

Una de les raons de l'auge de partits com Vox i AfD és la desafecció dels votants cap a les formacions de centredreta. En plena crisi migratòria i de seguretat, els ciutadans veuen la dreta tradicional com a part del problema. En aquest sentit, tendeixen a identificar partits com la CDU i el PP amb l'SPD i el PSOE, és a dir, com a estructures al servei d'uns mateixos interessos.

A Espanya, el PP d'Alberto Núñez Feijóo es mostra molt crític amb la política migratòria del PSOE. Però al mateix temps vota a favor del procediment per regularitzar mig milió d'immigrants il·legals a Espanya.

A Alemanya, el líder de la CDU Friedrich Merz va prometre durant la campanya electoral que tancaria fronteres. Però l'endemà de guanyar les eleccions, ha dit que "ningú va parlar de tancar fronteres".

La CDU i el PP reflecteixen la incongruència d'un centredreta atrapat en una difícil posició. D'una banda, la seva necessitat de virar a l'ultraconservadorisme per contrarestar l'amenaça de la nova dreta. Però d'altra banda, la seva incapacitat de trencar amb l'establishment que el manté lligat de mans i peus.

Per això molts votants veuen Merz i Feijóo com a representants dels mateixos interessos que defensen l'SPD i el PSOE. Servidors de la mateixa elit europea les polítiques de la qual han conduït Europa al desastre.

L'espectre del centredreta

La rectificació de Friedrich Merz resulta més sorprenent perquè representava l'ala de la CDU més escorada a la dreta. Era un detractor d'Angela Merkel i tenia una posició especialment dura amb la immigració i la seguretat. Això és el que ha portat molts alemanys a decantar-se finalment per la CDU en lloc de l'AfD.

Però un cop aconseguit el seu objectiu d'arrabassar vots a l'ultradreta, Merz ha tornat a demostrar que per damunt de tot hi ha els interessos de l'elit. De fet, Brussel·les ha apressat Merz a formar govern com més aviat millor. I aquest ha descartat una aliança ultraconservadora del 50% dels alemanys, per una coalició amb el pitjor SPD.

Els ecos d'Alemanya arriben fins a Espanya, on Feijóo intenta insistentment marcar distàncies amb Vox. Encara que una majoria d'espanyols demanen una aliança PP-Vox com a alternativa al "sanchisme", Feijóo continua agitant una coalició centrista amb el PSOE.

Només cal retrocedir a l'últim debat d'investidura, on Feijóo va presentar una bateria de propostes socialdemòcrates per guanyar-se el suport del PSOE. Però l'estratègia tant de CDU com de PP no fan més que donar vots a la dreta radical.

L'única alternativa

Amb l'AfD desfermada a les enquestes, Merz es va espantar. Va prometre el control permanent de les fronteres Schengen, el rebuig a la frontera dels sol·licitants d'asil procedents d'altres països de la UE, i la detenció de persones obligades a abandonar el país.

"Que quedi clar", va dir tot just va guanyar les eleccions, "ningú ha parlat d'un tancament de fronteres". Primer es va espantar amb l'auge de la nova dreta, i ara s'espanta amb l'establishment. La qual cosa impulsa encara més la nova dreta.

El pacte de la CDU amb l'SPD lliga de mans i peus a Friedrich Merz per fer un gir radical com van demanar els ciutadans alemanys a les urnes. El mateix va passar a França amb el front contranatura del macronisme i l'extrema esquerra. I el mateix podria passar a Espanya si acaba forjant-se la Gran Coalició entre PP i PSOE.

La qual cosa ha consolidat a Le Pen a França, l'AfD a Alemanya i Vox a Espanya com l'única alternativa antisistema.