Aliança Catalana Radicals propalestins vandalitzen la seu d'Aliança Catalana a Barcelona
El patró de violència política i simbòlica fa anys que està establert a Catalunya
La violència política torna a colpejar Aliança Catalana. La seu del partit a Barcelona s'ha llevat aquest dilluns amb diverses pintades en què es podien llegir missatges com “fora sionistes”. L'atac confirma un patró que ja s'ha repetit en altres punts de Catalunya i que mostra una escalada preocupant contra formacions situades fora del consens oficial.
Figures del partit han denunciat el nou episodi d'assetjament a través de les seves xarxes socials. Subratllen que l'aparició d'aquestes pintades no és un fet aïllat, sinó la continuïtat d'un clima que barreja hostilitat ideològica i violència simbòlica. La formació de Sílvia Orriols adverteix que aquests atacs pretenen expulsar-los de l'arena política i generar por entre els seus simpatitzants.
Un patró establert
Els episodis de violència contra Aliança Catalana no són nous. La seu de Manlleu, per exemple, va ser vandalitzada el passat mes d'agost amb grafits que tapaven el nom del partit i lemes com “Nazis fora”. Aquella acció, com tantes altres, va ser reivindicada per col·lectius antifeixistes propers a Arran i a les joventuts de la CUP.
La seu d'AC a Manlleu també va ser atacada | @CatalunyaAC
L'historial és llarg. A Ripoll, el 2021, una marxa amb torxes convocada per la CUP, Arran, Òmnium Cultural i el Casal La Metxa va acabar amb una de les torxes llançada contra la seu del partit. Així mateix, durant els anys següents s'han repetit atacs físics a militants, agressions en carpes informatives i episodis de violència en actes públics.
Entre setembre de 2024 i gener de 2025, la formació va comptabilitzar diverses agressions greus. A Barcelona, un militant va quedar inconscient després de l'atac a una carpa. A Vilafranca del Penedès, un grup de radicals va llançar cadires i va causar diversos ferits lleus. Durant la Diada, altres militants van patir empentes, insults i amenaces. En diversos casos, els autors van reivindicar les agressions com “autodefensa antifeixista”.
Silencis, justificacions i una espiral que es normalitza
El partit denuncia que aquests atacs prosperen perquè els grans partits catalans eviten condemnar-los de manera explícita. En alguns casos, fins i tot s'han sentit justificacions. Quan un militant d'Aliança Catalana va ser deixat inconscient al gener després d'un atac a Barcelona, la CUP no va censurar l'agressió i va arribar a posicionar-se al costat dels autors, a qui va anomenar “antifeixistes”.
Per als dirigents d'AC, el silenci institucional alimenta la sensació d'impunitat i reforça l'espiral de violència simbòlica i física. Consideren que aquests episodis no són simples actes vandàlics, sinó intents coordinats d'excloure una força política legal de l'espai públic.
Més notícies: