El 'feminista' Ricard Ustrell entrevista Luis Rubiales a Catalunya Ràdio i desferma la polèmica

L'entrevista de Luis Rubiales per Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio ha desfermat una forta polèmica a les xarxes socials i entre diversos professionals de la mateixa marca. L'expresident de la Federació acudia al programa aquest dijous per promocionar el seu llibre Matar a Rubiales i oferir la seva versió del famós petó a Jenni Hermoso.

El que havia de ser una entrevista més dins de la gira promocional de l'exdirigent ha acabat convertint-se en un debat sobre els límits del periodisme públic. Ustrell, que s'ha definit en repetides ocasions com a feminista, ha estat durament qüestionat per oferir espai a Rubiales a la ràdio pública. La xerrada, a més, no era exclusiva, ja que Rubiales havia participat dos dies abans a El Chiringuito, repetint bona part dels seus arguments.

En la conversa, Rubiales va reiterar que va ser víctima d’“una campanya política de l’esquerra radical”. Així mateix, va sostenir que el seu cas va ser utilitzat com a “cortina de fum” per Pedro Sánchez per justificar l’amnistia als independentistes. L’entrevista, a més, va ser gravada a Madrid, on es va desplaçar l’equip del programa en la que ja és una dinàmica habitual del programa: viatjar. 

Crítiques dins i fora de Catalunya Ràdio

Diversos excol·laboradors del mitjà han expressat el seu rebuig a l’entrevista. Xavi Cazorla, per exemple, ironitzava a les xarxes socials sobre l’oportunitat periodística de la trobada. "Realment vas pel carrer i la gent només parla d'aquest tema i reclamen més i més informació sobre el llibre de don Luis Rubiales tobogán de piojos, cementerio de piquitos, el servei públic que la remilparió":

També Jair Domínguez criticava durament la direcció del programa i el mateix Ustrell. “Sort que la ràdio pública dona veu a aquest pobre home, injustament silenciat. Una de les tasques de la ràdio catalana també ha de ser que un neofranquista espanyol condemnat per agressió sexual pugui defensar-se”:

Auge i caiguda del discurs 'woke'

A ningú se li escapa que el wokisme està en hores baixes després d’anys de veritable inflació política i mediàtica. Fa menys de quatre o cinc anys, qualsevol figura pública - sobretot a Catalunya - havia de pagar el delme progressista i declarar-se feminista, antiracista, etc. Això feia el mateix Ustrell en peces d’opinió, on deia que "la meva generació és la primera que col·lectivament li ha vist la cara sense maquillatge a l’apocalipsi".

Ara, en canvi, aquest discurs està mort i, a poc a poc, les peces es van acomodant cap al que molts anomenen el "pendulazo". És a dir, un canvi de paradigma ideològic on ja no és una necessitat declarar-se progressista per imperatiu mediàtic.