Per què els polítics europeus i els mitjans de comunicació tenen por d'Elon Musk?

L'establishment polític i mediàtic a Occident ha declarat la guerra a Elon Musk. El Primer Ministre britànic, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron; el vicecanceller d'Alemanya, Robert Habeck; el Primer Ministre noruec, Jonas Gahr Støre; també Salvador Illa. Són alguns dels mandataris que han acusat el propietari de Testa, X i SpaceX d'ingerir en les democràcies europees.

Les acusacions les han comprat també polítics més irrellevants com Gabriel Rufián (ERC), David Cid (Comuns) o Laure Vega (CUP). I, evidentment, tampoc han faltat a la cita els mitjans de comunicació exageradament regats amb diners públics com El País, TV3, Vilaweb o La Sexta.

Qualsevol podria pensar que la lluita contra aquestes suposades ingerències d'Elon Musk per part del sistema polític i mediàtic és sincera. Tanmateix, l'hemeroteca i els precedents l'únic que fan és posar en dubte aquest propòsit que ara vol abanderar l'establishment.

Realment, de què té por el sistema?

Durant dècades, tota mena d'administracions han influït en el relat mediàtic a base de regalar milions i milions de diners públics als principals mitjans de comunicació. I tots els que formaven part d'aquesta espècie de càrtel, estaven encantats amb el joc perquè tots hi guanyaven.

Tampoc posava ningú el crit al cel quan magnats internacionals finançaven mitjans de comunicació i periodistes. Milionaris com George Soros o Bill Gates porten anys regant diaris, televisions, ràdios i diaris digitals amb les seves fundacions. Tot i això, aquí tampoc hi veien res de dolent perquè tot el càrtel se'n beneficiava.

Els mitjans de comunicació que callaven mentre vivien en abundància gràcies als diners públics i a les donacions de Soros i Gates, ara critiquen a Elon Musk. I això que el propietari de Tesla simplement s'ha dedicat a donar la seva opinió a les seves xarxes socials. Això sí, ell ja ha demostrat tenir més abast, seguidors i influència que molts mitjans tradicionals.

Tot sembla indicar, doncs, que el que molesta a l'establishment és, simplement, el fet d'haver perdut el monopoli de la informació. Un exemple és el que passa amb les 'fake news'. Sempre han existit. També ara. Tanmateix, Twitter (ara X) és l'única plataforma que permet a la comunitat afegir context a les publicacions falses o esbiaixades.

En els últims temps, hem vist com els usuaris han hagut d'afegir context a notícies de mitjans com Nació Digital, TV3 o RAC1 perquè havien publicat tuits amb informacions errònies o directament falses. I precisament això, la fiscalització de mitjans i polítics per part de la població, és una cosa que no agrada al sistema.

Hi ha un altre exemple per veure clarament de què va tota aquesta campanya contra Elon Musk. A Catalunya, TV3 ha entrevistat més a representants del Bloc Nacionalista Gallec que a dirigents d'Aliança Catalana, que té representació al Parlament. També ha entrevistat les mateixes vegades a gent de Podemos que a dirigents de Vox, tot i que un no té representació al Parlament i l'altre té 11 diputats.

A la vegada, es queixen quan Elon Musk decideix utilitzar el seu perfil personal a X per entrevistar la candidata d'Alternativa per Alemanya. Com quan criticaven i assenyalaven a mitjans i periodistes com E-Notícies o Sergi Maraña perquè publicàvem informació sobre Sílvia Orriols mentre ells li aplicaven un cordó sanitari.

Cada vegada hi ha més gent que veu com Elon Musk simplement ha destapat les vergonyes d'un sistema que fins ara controlava tot el relat, però que els nous temps han girat completament la truita. I ara la informació està molt més democratitzada i no la monopolitzen uns quants. Aquells que durant dècades han gaudit del control absolut de les notícies i l'opinió sense que ningú els pogués qüestionar i gràcies a una ingent quantitat de diners públics i també procedent de magnats.