Per què els joves voten a l'anomenada 'extrema dreta'?

Les preferències polítiques dels joves estan canviant tan ràpidament com la pròpia batalla cultural entre l'esquerra i la dreta. De fet, la crisi de l'esquerra i l'auge de la dreta s'explica també per aquest canvi en els joves. Si abans el radical era ser progre, ara "ser d'extrema dreta és ser un punki".

La frase l'ha pronunciada Fernando Castro, docent de la Universidad Autónoma de Madrid. Aquest professor universitari ha explicat perfectament en què consisteix aquest profund canvi sociològic que podria marcar les pròximes dècades.

Segons la seva percepció, hi ha molts joves que són "defensors dels criteris més antiquats de l'alta cultura". A les seves classes cada vegada veu més nois i noies amb "la pulserita d'Espanya", i amb una actitud "com que això és antinormatiu". I adverteix que s'està veient també a les facultats més progressistes com la de filosofia i lletres.

Això el porta a concloure que "avui en dia els alumnes són més conservadors fins i tot que els seus propis professors". Per a ell hi ha hagut un canvi de paradigma en pocs anys. Hem passat de "els de dalt i els de baix" a la "batalla cultural", i segons ell "això implica els valors tradicionalistes".

Per a Fernando Castro "el tradicionalisme torna, i no només als Estats Units, sinó també aquí".

Per què els joves es fan de dretes

En vigília de les eleccions europees de l'any passat va sortir a colació un estudi del Financial Times amb dades interessants. Un terç dels francesos i holandesos menors de 25 anys s'inclinen per l'ultradreta. A Alemanya representen el 22%. Aquest augment significatiu respecte a 2019 coincideix amb un impuls a les polítiques de l'esquerra.

Els joves associen les receptes progressistes com a responsables de la degradació i la precarització de les últimes dècades. I veuen els partits de la nova dreta com a salvadors per restablir l'ordre i la prosperitat.

Però hi ha altres elements que expliquen per què el pèndol està oscil·lant. Un factor crucial és que molts joves associen l'esquerra amb l'establishment, i la dreta radical com un contrapoder que es converteix en rebel·lia. Si fa vint anys el rebel era ser progre, ara els progres representen el poder i l'ultradreta "els de baix".