Primer pla en blanc i negre de Josep Pla somrient lleument amb una tassa negra a l’esquerra que mostra una frase en català sobre la feina
POLÍTICA

Quan i per què Josep Pla va dir: 'Què collons és això de no treballar?'

Una de les frases més cèlebres de Josep Pla

La frase “Què collons és això de no treballar?” no és una ocurrència apòcrifa ni una exageració atribuïda amb el pas del temps. Josep Pla la va pronunciar literalment en una entrevista gravada el 1980, en una conversa amb el periodista Jordi Busquets emesa per RTVE. El fragment correspon a una de les últimes aparicions públiques de l'escriptor empordanès i condensa, amb un llenguatge cru i directe, una part essencial del seu pensament.

L'entrevista de 1980: context i paraules exactes

En aquella entrevista, Pla parla sense embuts sobre política, economia i experiència vital. Amb el seu to habitual, afirma: "El socialisme és misèria i el comunisme la mort. He estat moltes vegades a Rússia, i això ho sé perfectament. Poca broma amb això".

Retrat en blanc i negre de Josep Pla amb boina somrient lleument mentre està assegut en un interior fosc

A continuació, enllaça aquesta afirmació amb una defensa clara de la feina i de l'ordre social: "Cal donar suport a la burgesia i que la gent treballi. La gent ha de treballar. Això que ha passat aquí, que ara ningú no vol treballar… Què collons és això de no treballar?".

La pregunta no és retòrica ni anecdòtica. Forma part d'un discurs coherent que Pla havia sostingut durant dècades, però que aquí expressa amb una contundència inusual.

 

Ordre, seny i feina

En aquesta intervenció, Pla exigeix ordre i exigeix seny. No parla només d'ocupació o de renda, sinó d'una actitud vital. Per a ell, la feina és una necessitat econòmica, però també una forma de realització personal i d'arrelament a la realitat. Treballar vol dir participar del món, assumir responsabilitats i estructurar la pròpia vida.

La seva crítica no s'adreça tant a individus concrets com a un clima social que, al seu parer, començava a banalitzar l'esforç i a desconnectar drets i deures. Pla observa amb preocupació una societat que corre el risc de viure d'esquemes teòrics allunyats de la producció real. Una cosa que, dècades després, es va convertir en una realitat.

Josep Pla entrevistat per Jordi Busquets el març de 1980 (arxiu RTVE)

Un advertiment vist amb perspectiva

Llegides avui, les paraules de Pla adquireixen una dimensió gairebé profètica. Sense utilitzar terminologia econòmica moderna, ja advertia dels riscos d'un sistema basat en rendes, subsidis o ajudes desvinculades de l'economia productiva. No qüestionava la solidaritat ni l'assistència a qui realment ho necessita, sinó la normalització d'un model que pot acabar erosionant la cultura de la feina.

Per a Pla, una societat que deixa de valorar la feina —manual o intel·lectual— perd el contacte amb la realitat material que la sosté. La seva crítica és pràctica, no doctrinal: si ningú no produeix, algú acabarà pagant el cost.

Coherència amb tota una trajectòria

Aquesta afirmació de 1980 no és una sortida tardana, sinó la culminació d'una manera de pensar constant. Josep Pla va concebre sempre l'escriptura com un ofici, exercit amb disciplina diària. Desconfiava del geni improvisat, de la bohèmia improductiva i dels discursos que substitueixen els fets.

La pregunta “què collons és això de no treballar?” connecta directament amb altres expressions seves, com “i tot això qui ho paga?”, amb la qual exigia baixar els grans relats ideològics al terreny concret del cost, l'esforç i la responsabilitat.

 

Una vigència incòmoda

Més de quaranta anys després, la frase continua sent citada en debats sobre productivitat, rendes, subsidis, cultura del mèrit i responsabilitat col·lectiva. El seu to directe incomoda perquè obliga a definir conceptes que sovint es donen per evidents.

Pla no oferia solucions tècniques ni programes polítics. Feia una cosa més simple i més difícil: preguntava, exigia seny i reclamava ordre. I ho feia sense anestèsia.

Potser per això, encara avui, la seva pregunta continua ressonant amb una força tan incòmoda com aclaridora.

➡️ Política

Més notícies: