EFE La UE enterra l’oficialitat del català i consuma l’estrepitós fracàs del processisme
Carles Puigdemont continua sostenint Pedro Sánchez tot i no haver complert cap de les seves promeses
Utilitzar la negociació amb el PSOE per continuar tocant poder i de passada obtenir promeses irrealitzables que després es poden vendre com a fites històriques per a Catalunya. Aquesta és la nova estratègia d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont per capejar la crisi d'ERC i Junts després del descarrilament del Procés. L'amnistia, el finançament singular i l'oficialitat del català a Europa en són els millors exemples.
El Consell de la UE ha descartat un cop més la discussió de l'oficialitat del català per manca de consens entre els estats membres. Els països no veuen aquest tema com una prioritat i han decidit enterrar-lo definitivament malgrat les pressions del Gobierno de Pedro Sánchez.
Les pressions del Govern espanyol tampoc no han funcionat | Europa Press
En el rerefons hi ha un evident malestar dels estats membres per la insistència del Gobierno espanyol sobre aquesta qüestió. Països com Alemanya, França, Finlàndia, Suècia o Àustria s'oposen a discutir una qüestió que no respon a una necessitat real, sinó a un intercanvi de favors entre Sánchez i Puigdemont. La reiteració del ministre Albares comença a cansar Brussel·les, i fins i tot Junts ha deixat d'insistir en el que consideren un partit perdut.
Falses expectatives i més frustració
Un cop constatat el fracàs, toca l'escenificació. Junts no vol que aquest tema entorpeixi la seva estratègia de suport a Sánchez i recorre a l'estratègia d'exculpar el PSOE i culpar els altres. En el cas de l'amnistia als jutges, en aquest cas a les maniobres del PP a Brussel·les.
Per la seva banda, Illa demana als socialistes europeus que pressionin per llançar "un missatge fort i assenyat" als escèptics. El Gobierno compleix així amb la seva part, reafirmant el seu compromís amb els acords d'investidura tant a Madrid com a Catalunya. Així, uns i altres escenifiquen que han fet tot el que han pogut però que no han pogut culminar-ho per causes externes.
És la gran trampa del processisme en el nou context: negociar coses que saben que no aconseguiran però que els permet continuar xutant la pilota endavant. Junts ho ha fet amb l'amnistia, sabent que els jutges podien entorpir-ne l'aplicació. ERC ho fa amb el finançament singular, sabent que probablement no es podrà implementar.
Aquesta estratègia permet als partits mantenir-se al poder tot i haver perdut l'hegemonia, cosa que no és menor. Això significa que ERC i Junts, tot i haver perdut mig milió de vots, continuen beneficiant-se de suculents privilegis, cadires i llocs en consells d'administració. Però aquesta estratègia genera alhora falses expectatives i més frustració en l'independentisme.
Carles Puigdemont, sense credibilitat
Junts va dir el 23 de maig de 2024 que l'oficialitat del català a la UE era condició indispensable per mantenir el seu suport al PSOE. Al desembre va llançar un ultimàtum perquè el PSOE complís amb els seus acords, inclosa l'oficialitat del català a Europa. Puigdemont va amenaçar amb una qüestió de confiança que Sánchez va esquivar amb més promeses buides.
Puigdemont, cada cop amb menys credibilitat | Europa Press
El passat mes d'abril Junts va llançar un nou ultimàtum al PSOE per complir amb l'amnistia i l'oficialitat del català a Europa. Al maig, Waterloo va advertir a Moncloa que l'oficialitat del català s'havia d'aprovar en el següent consell de la Unió. Al juny va demanar garanties de compliment de l'acord d'investidura sota l'amenaça de deixar caure Sánchez.
Al juliol, a l'agost i al setembre Junts ha llançat nous ordres al PSOE, sempre amb l'oficialitat del català com a rerefons. Junts manté el seu suport a Sánchez tot i constatar-se el fracàs definitiu de la mesura. Això erosiona greument la credibilitat de Puigdemont.
Més notícies: