Redes sociales La CUP esborra el seu nom per sobreviure: prepara una candidatura sense sigles a Barcelona
Pròxima estació de la decadència: dissoldre el partit per maquillar el seu col·lapse electoral
La CUP ha iniciat una nova etapa marcada per la necessitat més que per la convicció. La seva secció a Barcelona treballa en una candidatura “àmplia, popular i transformadora” que no portarà les seves sigles i que té l’objectiu de recuperar representació a l’Ajuntament el 2027. El moviment es justifica com una “aliança de base”, però respon a un motiu aclaparadorament simple: les sigles CUP ja no sumen, resten.
La futura plataforma recolliria la retòrica fallida de l’esquerra antisistema: drets socials, justícia climàtica i radicalitat democràtica. Tanmateix, sota el llenguatge de l’activisme s’hi amaga una realitat molt més pragmàtica. La CUP intenta dissoldre’s parcialment en un conglomerat de col·lectius per maquillar la seva decadència electoral.
De la “unitat popular” a la supervivència política
És innegable que la CUP no funciona en general i a la capital catalana en particular. En quatre intents només van aconseguir representació una vegada, el 2015, durant l’apogeu del procés. Des de llavors, la caiguda ha estat constant: del 7,2% dels vots i tres regidors a poc més del 3,7% el 2023. Aquest resultat va deixar la formació fora del consistori i va evidenciar la desconnexió entre el discurs cupaire i les preocupacions reals dels veïns.
La CUP s'enfronta a la decadència | Redes sociales
Ara, els dirigents locals intenten recompondre el terreny perdut seguint un patró ja assajat per ERC: amagar les sigles darrere d’un projecte “transversal”. La diferència és que, mentre ERC recula per conservar poder, la CUP ho fa per sobreviure.
La proposta consisteix a crear una marca neutra, allunyada del nom CUP, i agrupar sota ella moviments veïnals, plataformes antituristificació i col·lectius d’habitatge. Formalment es presentarà com una confluència, però a la pràctica tindrà l’ànima de la CUP. El calendari preveu una primera trobada el 2026 per definir l’estructura del projecte, sense candidats ni sigles visibles.
El discurs dels seus portaveus repeteix vells lemes: “nou model de ciutat”, “justícia climàtica”, “transició ecosocial”. Però el missatge sona desgastat en una Barcelona on el municipalisme de l’esquerra alternativa està trencat. Com s’explicava a E-Notícies fa mesos, l’esquerra alternativa té un problema tan prosaic com que no hi ha espai per a tantes sigles.
Un partit que ja no marca l’agenda, ni la seva
El rerefons de l’operació és clar: la CUP ja no té espai polític propi. Després de la fi del procés, el partit va perdre la seva funció de frontissa independentista i s’ha vist desplaçat. La refundació coneguda com a Procés Garbí no ha aconseguit reactivar la militància ni el múscul social, i els sondejos confirmen una tendència descendent.
El discurs ecosocial és mort | Europa Press
El gir cap a una “plataforma popular” és, per tant, una maniobra de supervivència. Els dirigents ho venen com un gest d’humilitat política, però és un intent d’amagar la marca en declivi darrere d’un nou embolcall ideològic. En el fons, la CUP no està eixamplant la seva base, sinó diluint-se en el seu entorn per intentar reaparèixer sota un altre nom.
Barcelona és l’escenari més simbòlic d’aquesta descomposició. El que un dia va ser el laboratori del municipalisme alternatiu és avui el mirall de l’esgotament del model cupaire. Sense força electoral, sense relat i sense carrer, la CUP intenta reinventar-se apel·lant a una “unitat” que no neix de l’entusiasme, sinó de la por a desaparèixer.
Més notícies: