Per què la dimissió de Justin Trudeau posa en alerta l'esquerra a escala mundial?

Justin Trudeau ha dimitit. Potser, en circumstàncies normals, la dimissió del Primer Ministre del Canadà no seria més que una notícia més de les moltes que hi ha sobre política internacional. No obstant això, la caiguda de Trudeau significa alguna cosa més. És, sens dubte, un seriós avís per a tota l'esquerra a Occident.

I representa, també, el declivi de tot aquest moviment. El d'una esquerra que, en els últims lustres, ha decidit abraçar unes polítiques woke que, bàsicament, han servit per abandonar la classe treballadora i enfonsar economies en nom del globalisme, l'ecologisme i les polítiques identitàries.

Justin Trudeau és, probablement, el dirigent woke per excel·lència a escala mundial. Quan va arribar al poder, fa gairebé una dècada (2015), va fer bandera del proimmigracionisme per fer front als discursos de Donald Trump. També va voler abanderar les polítiques lligades a la ideologia de gènere. La seva acció de govern va permetre a homes biològics ocupar llocs de dones en presons i esports. I va perseguir metges que oferien teràpies a pacients amb disfòria de gènere.

Trudeau també representa la mà dura contra les llibertats. Per exemple, el 2022 va activar una llei per tancar comptes bancaris a tot aquell que es manifestés sense permís. Per no parlar del sotmetiment a les polítiques ecologistes en nom de la lluita pel canvi climàtic. En fi, que Justin Trudeau és la viva imatge del globalisme d'esquerres que va abraçar tot allò woke que va poder i més.

La qüestió és que la caiguda de Trudeau no és la primera d'aquest tipus de mandatari. Sanna Marin a Finlàndia o António Costa a Portugal van ser casos semblants. I, el pitjor de tot per a aquesta esquerra woke, és que tot apunta que no serà l'últim.

Scholz, Sánchez i Starmer... les barbes a remullar

Olaf Scholz sembla tenir els dies comptats com a Canceller d'Alemanya. L'economia alemanya s'ha enfonsat, en gran part, per culpa de les exigències "verdes" de la Unió Europea. En nom de la lluita pel canvi climàtic, el seu govern ha destrossat la indústria automobilística del país. Amb les conseqüències que comporta això per a tot el continent.

Més enllà d'anteposar l'agenda verda a l'economia, Scholz també és un proimmigracionista. I això que en els últims mesos ha hagut de modificar el seu discurs davant la pèrdua constant de suports. El cas és que convertir Alemanya en una víctima més de l'Agenda 2030 ha acabat provocant que es trenqués el seu govern i que Scholz hagués de convocar eleccions anticipades per al pròxim 23 de febrer. En aquests comicis, totes les enquestes auguren un triomf de la dreta tradicional (CDU). I tot apunta que la denominada "nova dreta" que representa Alternativa per Alemanya (AfD) quedarà segona.

Pedro Sánchez a Espanya és un altre exemple de mandatari més pendent de l'Agenda 2030, de la ideologia de gènere o de promoure la immigració que d'una altra cosa. Prova d'això és que els índexs de risc de pobresa no paren d'augmentar. Això sí, previsiblement, la seva caiguda no serà tan ràpida com la del seu col·lega alemany Olaf Scholz.

Totes les enquestes auguren que Sánchez no tornaria a governar si se sotmetés una altra vegada a l'escrutini de la població en unes eleccions. I el seu partit, el PSOE, es troba de ple en un cas de presumpta corrupció. No obstant això, la caiguda dels seus socis d'investidura li permet poder aferrar-se al poder perquè no tenen més remei que donar-li suport si no volen morir en la irrellevància. La caiguda del líder socialista sembla inevitable, encara que també és cert que no sembla que sigui propera.

Per últim hi ha Keir Starmer, Primer Ministre del Regne Unit. Porta menys d'un any en el càrrec després d'arrasar en les eleccions de 2024. Això sí, veurem fins on arriba l'escàndol sobre l'encobriment de desenes de milers de violacions de pakistanesos a nenes blanques britàniques. Ell era fiscal general quan es van frenar investigacions per no perjudicar la imatge de suposat èxit de la multiculturalitat. Amb l'excusa de voler evitar un auge de posicions xenòfobes, es van desprotegir les víctimes alhora que protegia els botxins. De moment ell segueix ferm en els seus posicionaments, però la pressió sobre ell és cada vegada més gran.