Espanya es prepara per rebre els immigrants il·legals que França preveu expulsar

Espanya és ara mateix una excepció en el mapa polític europeu. Mentre a Europa predomina la mà dura contra la immigració il·legal, a Espanya se segueix aplicant la lògica de fronteres obertes i regularitzacions massives. Aquesta contradicció té les seves conseqüències per a Espanya, que va camí de convertir-se en el gran contenidor dels immigrants rebutjats per Europa.

És el que està a punt de succeir en el cas de la frontera amb França. El govern gal va aprovar recentment un enduriment de les lleis d'immigració. Això comportarà un control més ferri de les fronteres, el rebuig de molts expedients d'asil, i fins i tot la devolució massiva d'immigrants.

França vol posar en pràctica a Espanya el pla experimental posat en marxa fa uns mesos a Itàlia. Consisteix en la devolució d'aquells immigrants que puguin representar un perill per a l'ordre públic al país. El Departament d'Interior gal ja ha donat ordres de reforçar la frontera amb el País Basc i Catalunya, per intensificar aquestes devolucions.

Això significa que Espanya ha de preparar-se per a l'acollida massiva dels immigrants expulsats pel govern francès. Això afectaria especialment Catalunya, precisament una de les comunitats espanyoles més sotmeses a la pressió migratòria.

Més tensió migratòria a Espanya

El pla del govern francès és reforçar els controls fronterers al sud (País Basc i Catalunya) per repel·lir l'entrada d'il·legals. Però també endurir les condicions de sol·licitud d'asil, la qual cosa implicarà l'expulsió massiva d'immigrants. Espanya té tots els números de convertir-se en la destinació final d'aquestes persones.

Això complicarà encara més la greu saturació migratòria que pateix Espanya en els últims anys, sobretot per l'entrada d'il·legals des de Canàries. Això ha provocat un conflicte entre comunitats pel repartiment dels immigrants i els menes. 

La consolidació d'una política migratòria més dura en països com França pot acabar perjudicant Espanya si aquesta es nega a canviar el seu model de gestió. Les devolucions en calent a la frontera amb França suposen un repte per a les organitzacions humanitàries, que adverteixen de violacions dels drets humans. Però també per a la gestió migratòria a Espanya.

L'augment de més del 80% de la immigració il·legal aquests últims dos anys ha evidenciat el col·lapse migratori a Espanya. Sobretot perquè l'increment no ha anat acompanyat de més inversió en els serveis públics. Ni hi ha hagut tampoc un pla per reforçar la seguretat.

Catalunya, al límit del desastre

L'exemple més eloqüent és a Catalunya, on l'augment significatiu de la immigració il·legal no ha anat acompanyat d'una adaptació de la seguretat i els serveis públics. En els últims anys hi ha hagut un evident deteriorament dels serveis públics i de la seguretat als carrers. La situació podria agreujar-se encara més si el govern gal segueix endavant amb les seves intencions.

Això dona més munició a aquells que argumenten que Espanya i Catalunya han d'adaptar urgentment les seves polítiques migratòries a la realitat actual. Els discursos que funcionaven fins fa poc, ara apareixen com a caducs davant la nova realitat.

Els partits que denuncien la inseguretat als carrers i el col·lapse dels serveis públics per un brusc augment de la immigració són acusats d'extrema dreta. Al mateix temps, aquests partits estan veient augmentat el seu suport per part dels ciutadans. La qual cosa evidencia l'esgotament d'un model i la urgent necessitat de noves perspectives.