El PSC perd, Salvador Illa guanya

Si la política s'expliqués en favors, Pedro Sánchez ja deuria massa coses a Salvador Illa. Un de cada set vots del PSOE al juliol es van recomptar a Catalunya i no s'entendria el 'miracle' socialista sense el PSC, així de clar. A primera vista, doncs, costa d'entendre que el nou Gobierno hagi reduït el nombre de ministres socialistes catalans a la meitat. Però que l'arbre no els tapi el bosc: no és cap mala notícia per a Salvador Illa.

Fins ara, el PSC controlava Cultura i Transports. El primer ministeri, amb les competències transferides a les comunitats, tenia un pes relatiu i de fet ara ha passat a Sumar. El segon era important, però no tant com a Indústria, que ja ocupa el socialista Jordi Hereu. Salvador Illa va ser l'ideòleg i l'encarregat de convèncer-lo.

I és que Hereu és de l'estricta confiança del primer secretari del PSC, que encara ha guanyat més pes en les relacions internes socialistes. Una cosa és ser fidel, lleial i fins i tot no tenir pressa per arribar a la Generalitat. L'altra no fer valer el teu pes dins un partit amb poc poder territorial.

És cert que el més lògic és que hi hagués algun ministre més català, però per a Salvador Illa no ha de ser ara mateix el més important. Cal tenir en compte que el PSC torna a ocupar un gran poder territorial a Catalunya després de les municipals i són aquests alcaldes el que han d'ajudar-lo a guanyar les autonòmiques.

El poder en augment de Salvador Illa

Jordi Hereu torna a l'arena política per controlar un ministeri amb molt de poder polític. Darrere d'Indústria hi ha empreses com Aena, Indra o Renfe, amb participació pública important. Això vol dir contactes, diners i capacitat de decisió real. Política de debò, en resum.

Després de la investidura, arribarà la llei d´amnistia i seguirà el clima de tensió. És evident que la major part de la societat espanyola mira amb recel el retorn de Puigdemont i la redempció de Junqueras, però és una cosa que no sembla perjudicar en gran mesura el PSC. El context polític ha afavorit Salvador Illa, que s'ha situat al centre de tauler català. El seu partit governa a gairebé tota l'Àrea Metropolitana, amb la cirereta de Barcelona, i ho fa també a Tarragona, Reus o Lleida.

El lideratge d'Illa no té cap crítica interna ara mateix al PSC i tot el partit entén que la partida real l'han de jugar a Catalunya. El Consell de Ministres viurà una legislatura convulsa, qüestionat constantment i depenent de les ocurrències de Rufián i Puigdemont.

Tenir Jordi Hereu a Madrid era el més important per al cap de l'oposició al Parlament, tant pel control econòmic com per la confiança que es tenen. Ara, Salvador Illa se centrarà a consolidar el seu lideratge al PSC, que celebrarà els propers mesos el seu congrés, i en les eleccions al Parlament. Després de la investidura, ja no hi ha incendis de Pedro Sánchez per apagar: toca acabar amb l'hegemonia processista.

El PSC i Salvador Illa no tenen urgències a curt termini. Manen en els principals ajuntaments i en tres de les quatre diputacions, de manera que el riu baixa tranquil internament. Ja fa gairebé tres anys que Illa no és ministre de Sanitat i ha aconseguit unir el partit i situar-lo a la centralitat política. El PSC ja no té dos ministres, però no tinguin cap dubte que Illa no n'ha sortit perdent.