Europa Press PSC, Junts i la CUP es barallen per qui té la culpa de l’ascens de Sílvia Orriols
L'ascens d'Orriols s'explica sol: immigració, inseguretat, pèrdua de poder adquisitiu i l'estafa processista
L'últim Baròmetre del CEO, que situa Aliança Catalana empatada amb Junts amb 19-20 escons, ha obert una nova batalla política a Catalunya. Junts i la CUP han assenyalat el PSC i el Govern de Salvador Illa com a responsables indirectes del creixement de Sílvia Orriols. Els acusen d'alimentar l'"extrema dreta" cuinant enquestes i donant-li protagonisme al Parlament.
La resposta de l'Executiu no s'ha fet esperar. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat tant el PSC com el CEO. Ha insistit que el baròmetre és només “una fotografia d'un moment puntual” i que la veritable prova arribarà quan es convoquin eleccions. També ha recalcat el “rigor” de les dades demoscòpiques.
Orriols ha revolucionat el panorama polític | Europa Press
Paneque ha rebutjat de ple que el seu partit estigui contribuint a l'auge d'Aliança Catalana. Ha subratllat que “des del PSC, els discursos d'odi es combaten des del minut u de la nostra història”. Segons la portaveu, la trajectòria política i de govern dels socialistes catalans “de cap manera avala” l'acusació d'alimentar el creixement de l'extrema dreta.
La portaveu ha anat més enllà i ha assegurat que el PSC manté “un combat frontal de projectes respecte a discursos d'extrema dreta”. Ha volgut “negar la major” davant les crítiques de Junts i la CUP, i ha defensat que la història del partit “avala just el contrari”. En el seu relat, el PSC es presenta com un dic davant les formacions que promouen “discursos de confrontació o que inciten a l'odi”.
Després, la realitat
La veritat és que al PSC li va bé l'auge d'AC, almenys a curt termini. Com s'explicava a E-Notícies, AC desmunta Junts des de dins, cosa que reforça la dinàmica d'absència d'oposició al Parlament. Això beneficia d'entrada el PSC, sense perjudici que a llarg termini sigui una aposta molt arriscada.
Després, hi ha el cas del processisme de Junts i de la CUP, que encara no fan una autocrítica profunda. Així, en lloc de referir-se al fracàs del processisme o a la nefasta gestió dels darrers anys, prefereixen acusar el nouvingut a Palau. El resultat d'aquesta estratègia és a la vista: la CUP es dirigeix a l'anècdota i Junts al col·lapse.
Més notícies: