El joc polític de Junts: no a Sánchez i Illa, però sí al PSC a Tarragona i Lleida

Junts continua mostrant una estratègia erràtica de pactes amb els socialistes. D'una banda, trenquen amb el PSOE a Madrid i es distancien del PSC al Parlament, però d'altra, pacten els pressupostos als ajuntaments socialistes de Lleida i Tarragona. Aquest acostament al PSC en la política local té a veure amb un gir pragmàtic per trencar el seu aïllament i recuperar capacitat d'influència al territori.

Tot i que Junts va rebutjar entrar al govern de Rubén Viñuales a Tarragona, s'ha consolidat com el seu soci més fiable. Els juntaires van arribar a un acord pels pressupostos municipals de 2026 amb un PSC que acabava d'aprovar la política d'habitatge amb els Comuns. L'ajuntament de Tarragona es converteix així en un oasi sociovergent en plena crisi de les relacions entre Puigdemont, Sánchez i Illa.

L'altre banc de proves és Lleida, on Junts també aprovarà les ordenances fiscals de Fèlix Larrosa, com ja van fer l'any passat. La pregunta és: per què Junts i PSC sí que s'entenen en aquestes alcaldies però no a Moncloa o a la Generalitat?

Entre la necessitat de recuperar influència i el perill de perdre credibilitat

La resposta rau en el tacticisme polític que ha portat Junts a una estratègia erràtica responsable, en bona mesura, del seu declivi electoral. L'acostament al PSC als territoris és clau per revertir la catastròfica estratègia de pactes que va portar el partit a l'aïllament el juny de 2023, després de les eleccions municipals. Les seccions locals de Junts a Tarragona i Lleida van ser precisament les primeres a rebel·lar-se contra la direcció per aquells pactes postelectorals.

La posició maximalista de la direcció encapçalada per Jordi Turull va deixar Junts sense alcaldies rellevants ni presència a les diputacions. Per més inri, van deixar via lliure perquè ERC entrés a les principals estructures de poder de la mà del PSC.

Junts ha acabat sense alcaldies ni diputacions, fora del govern de Barcelona, a l'oposició al Parlament, i soci preferent d'un Govern central que no ha complert res dels acords de Brussel·les. A menys de dos anys per a les eleccions municipals, la direcció vol rectificar l'error i tornar a ser una força influent. El que comença per revertir els pactes municipals.

L'acostament al PSC pot satisfer les seccions locals que tornen a recuperar influència, però també envia un missatge erràtic a les bases. Junts està marcant un perfil intransigent amb PSOE i PSC, a qui acusa de dur a terme un pla de desnacionalització de Catalunya. Però mentre fa el cordó sanitari a Aliança Catalana, s'entén amb els socialistes en alcaldies rellevants.

Junts es veu atrapat entre la necessitat de recuperar influència i el perill de perdre credibilitat. Això explica per què el partit ha mantingut els 60 pactes territorials amb el PSC tot i trencar amb Pedro Sánchez. I també per què Puigdemont perd cada cop més votants.