Una dona dreta parlant en un micròfon en un entorn formal amb diverses persones assegudes darrere seu.
POLÍTICA

El cordó que beneficia el PSC: més censura per a Orriols, menys espai per a Junts

Estratègia de la por contra la nova dreta: el guió d'Europa arriba amb anys de retard a Catalunya:

El Parlament ha convertit el cordó sanitari contra Sílvia Orriols en una rutina política. El que va començar com un gest d'aïllament s'ha transformat en una eina útil per al PSC, que ha après a treure profit del soroll. Com més es censura la líder d'Aliança Catalana, més creix el seu perfil mediàtic i més es debilita Junts, el rival més proper del socialisme a l'espai transversal de l'electorat.

La tensió s'ha reactivat aquests dies amb el polèmic episodi protagonitzat per Josep Rull. El president Rull va ser gravat mentre assenyalava amb el dit Orriols, en un gest autoritari que va generar indignació a les xarxes. Dies després, en una entrevista amb Gemma Nierga, va demanar disculpes, però ho va fer justificant la seva actitud: “Els discursos de Vox i Aliança Catalana són profundament deshumanitzadors”.

Ara bé, l'error ja estava fet. El gest de Rull es va convertir en símbol del doble joc institucional amb què es tracta Orriols. I lluny de refredar la polèmica, la Mesa del Parlament va decidir obrir un expedient contra ella per les seves paraules sobre l'islam i el feminisme. Una mesura que va reactivar el debat sobre la llibertat d'expressió i va consolidar la líder de Ripoll com a veu censurada pel sistema.

Dues persones parlant a un podi de fusta en un entorn formal.

L'efecte bumerang del cordó

Cada intent de silenciar Orriols acaba reforçant la seva posició. El seu electorat no percep sancions ni advertiments, sinó un càstig a qui s'atreveix a dir el que altres callen. En política, la censura és combustible, i Orriols ho explota amb habilitat. Cada retret de Rull, cada sanció o veto parlamentari es tradueix en suport social i visibilitat mediàtica.

El cordó sanitari ha passat de ser un mur defensiu a un altaveu. La líder d'Aliança Catalana concentra titulars, atrau càmeres i marca l'agenda dels debats sobre immigració, islam o seguretat. Els altres partits l'ataquen, però en fer-ho legitimen el seu paper d'oposició incòmoda.

Un home amb ulleres revisa un document mentre sosté un bolígraf.

El càlcul del PSC

Per al PSC, aquest fenomen té una utilitat clara i perversa que no va més enllà de l'"estratègia de la por" que ja ha utilitzat Sánchez amb Vox. Al tauler català, una Orriols forta divideix l'independentisme i debilita Junts, que no aconsegueix trobar un to eficaç davant el seu discurs. Illa ho sap i actua en conseqüència: la seva estratègia passa per enfrontar-se a Orriols amb duresa i exhibir el seu lideratge davant una figura que incomoda tothom.

El president català evita el xoc directe amb Puigdemont, però busca un duel constant amb Orriols. Ho fa als plens, als mitjans i en cada gest simbòlic. Quan l'acusa de “xenòfoba”, reforça el seu perfil institucional davant el votant moderat i, de passada, dona la impressió de vot útil davant projectes en decadència com ERC o Comuns.

No és casual que el Govern hagi impulsat comissions sobre “discursos d'odi” o programes d'“educació democràtica” just quan creix la presència d'Aliança Catalana. Cada mesura d'aquest tipus té una doble lectura. D'una banda, aparenta un compromís ètic, però, de l'altra, consolida el marc discursiu del PSC, que s'erigeix com a àrbitre moral del debat, una cosa que quadra amb el tarannà hidròfug del president Illa.

Home amb ulleres i vestit blau parlant en un faristol en un entorn parlamentari amb cortines vermelles de fons

Una estratègia que perpetua el conflicte

En el fons, el cordó sanitari ja no busca frenar Orriols, sinó administrar el seu creixement. Com més visible sigui ella, més polaritzat queda l'escenari polític i més espai guanya el PSC al centre. És una tàctica d'equilibri: es combat el seu discurs mentre s'alimenta la seva figura.

El Parlament creu estar contenint una amenaça, però en realitat està fabricant un fenomen polític. La censura s'ha convertit en l'oxigen d'Orriols, i el PSC, el seu principal beneficiari. A Catalunya, el cordó sanitari ja no és una muralla: és una maquinària perfectament dissenyada per mantenir tothom al seu lloc.

➡️ Política

Més notícies: