Bona part de la premsa oculta un atac gihadista a Madrid comès el cap de setmana passat

L'atac ocorregut dissabte a Vallecas, en què un jove armat amb un ganivet va intentar matar diverses persones mentre cridava “Al·là és gran”, ha estat tractat per part de la premsa amb un silenci cridaner. Els fets encaixen de manera evident en un patró de radicalització islamista. Però nombrosos mitjans han optat per minimitzar el succés, ocultar dades essencials o desplaçar el focus cap a una suposada “alteració mental” de l'agressor.

Segons l'atestat policial del cas, avançat per El Español, el presumpte atacant, identificat com Mohamed A.K.B, va confessar a la seva mare que “la seva missió era matar cristians i que s'havia de purificar”. És una declaració pròpia d'un procés de radicalització gihadista, que a més coincideix amb el seu comportament durant l'atac: parlava en àrab, recitava versos de l'Alcorà i va pronunciar “Allahu Akbar” abans de llançar-se contra els agents.

Tot i així, diversos mitjans han optat per esborrar aquests elements, com si fossin detalls irrellevants. En el cas de la premsa catalana, l'apagada informativa ha estat total: ni tan sols per informar dels fets. Però la veritat és que l'Audiència Nacional ja investiga el que ha passat com a possible atac gihadista, com sí que ha avançat El País.

El patró mediàtic que ja vam veure al Regne Unit i Alemanya

L'episodi reprodueix un esquema cada cop més freqüent a Europa occidental. Després d'atemptats o atacs vinculats a l'islamisme radical, una part dels mitjans reorienta el relat cap a factors com la salut mental, l'exclusió social o el consum de drogues. És una estratègia que evita el terme “gihadisme” i que redueix qualsevol motivació religiosa a un element secundari. En països com el Regne Unit i Alemanya aquest patró està documentat des de fa anys.

En aquest cas, la seqüència és inequívoca. Abans d'atrinxerar-se al seu domicili, Mohamed hauria intentat apunyalar tres persones al carrer. Després va atacar els agents que van acudir al domicili alertats pel seu propi germà. Les unitats del SOAR van haver d'intervenir i finalment el van reduir a trets per evitar un desenllaç fatal.

El significatiu no és només el que es diu, sinó el que s'omet. Mai s'explica que els veïns convivien des de feia temps amb episodis de violència i que la família ja havia manifestat preocupació pel seu comportament. Tampoc es destaca que la investigació recau a l'Audiència Nacional perquè hi ha indicis clars de terrorisme.

Una apagada informativa que distorsiona el debat públic

El resultat és una desinformació funcional que condiciona l'opinió pública. Si l'atac es redueix a un cas aïllat de desordres, desapareix la dimensió real del problema. I si s'evita esmentar el perfil de l'agressor, s'evita també qualsevol connexió amb processos de radicalització o amb fallades en la prevenció.

El que ha passat a Vallecas és greu pels fets, però també per la reacció mediàtica que ha seguit l'atac. Les dades de l'atestat són incompatibles amb el relat que una part de la premsa intenta imposar. I sense informació completa, el debat democràtic se substitueix per una versió edulcorada de la realitat que, lluny de contribuir a la convivència, només alimenta la desconfiança ciutadana.